Mètrica Enològica
Cantar de Soleá :
“despacito y buena letra,
el hacer las cosas bien
importa más que el hacerlas”
el hacer las cosas bien
importa más que el hacerlas”
(Machado)
Entumida imitació caricaturesca de varietats carmenet. Es percep el vinyet exiliat, abatut, irreconeixible, estès en un camastre, moribund. Deserció total dels sentits davant del pebrot sacralitzat per veremes pèssimes i atzarosos controls dels índex de maduresa del gra de raïm. Vins que revelen el tedi, el disbarat, l’aritmètica fracassada entre el terrer, el sòl de climes massa generosos amb el va ordit d’inadaptades varietats viníferes francòfiles. Exemplificació de l’obstinació arrogant de tants elaboradors llibertins de passions inútils en reptar sense sentit, obstinats entre varietats foranes.
Joan Raventós Rossell: Red Diví, Heretat Vall Ventós Merlot
Diners, diners. Te’ls has deixat, al darrera hi ha la obscenitat dels diners fàcils que altres feien amb la cabernet. Com ells tants, i el territori desfet, tot per fer vins empudits de pebrot i tomaquera i sang i notes metàl·liques de tota mena. Diners, diners…
Ara mateix treballo en un text sobre l’inmovilisme de certes DO de com ha dibuixat un paisatge metafòric(urdit amb la monomania de fatigosos llistats de varietats impossibles) el discurs del qual els ha servit per encubrir la més absoluta negligència i la voluntat de lucre a expenses de l’identitat del terrirori.