search
top

Clos Dominic, Vinyes Altes

És possible establir una relació causa-efecte entre l’origen geogràfic d’un producte i la qualitat? Encara no està tancat el debat sobre si les aptituds i caracterització del medi físic legislen el gust, si graven amb una íntima empremta la tipicitat i condicionen l’expressió de la planta adaptada a l’entorn responent amb una coherència immanent, o si tot no va més enllà de la mitificació de la idea de terrer. Desperta cert escepticisme parlar de la revelació de cessions específiques dels sòls sedimentaris d’al·luvions paleozoics i de la interacció d’aquests amb especificitats mesoclimàtiques i com aquests factors caracteritzen i precisen l’expressió vegetativa de la planta, tan pel que fa a les parts aèries com en l’evolució de les parts subterrànies que perviuen arrelades al sòl prioratí de textura dominant de llicorella irredemptes sota la influencia del règim hídric i tèrmic.
A la parcel·la de vinyes encimellades de Clos Dominic a Porrera podem parlar d’un sòl sense agressió antròpica on la coberta pedològica és vulnerada per l’exuberant, robust i profund sistema radicular de les centenàries carinyenes que usurpen l’horitzó geològic empeses per l’hidrotropisme. Quan el visitant participa del ritual de visitar la vinya, aquest enardit curiós es trobarà encarat i sotmès a cert encís espiritual que traspua el paisatge on la calma extraordinària que si concentra va adquirint una tonalitat afectiva que sembla fondre’s en el substrat material de les pissarres.
Les arrels nuoses esdevenen metàfora del restabliment vital que va forjant-se progressivament a mesura que l’ascensió parteix d’una simbòlica jerarquia de parcel·les que s’estenen des de la confusió identitària de les vinyes sexagenàries de Cabernet i Merlot, que intervindran en el cupatge del seu Vinyes Baixes, fins l’assumpció costerosa que entra en comunió amb l’expressió absoluta de l’encís com és la immersió en el gaudi visual davant l’àrida sinuositat dels costers de La Tena. La vivència d’aquest instant sembla resoldre’s en una sort d’epifania, una fascinació premonitòria de la vehement pulsació del sublim sol·lícit sota aquell cel plumbi que invocava la pluja. Des de sota el pi que corona La Tena en un punt equidistant entre allò literal i allò emotiu, ens sentim encapsulats en tant preciós instant on tot s’atura en el zenit d’un dia de tardor agònic de colors. Les dolcíssimes baies sobremadurades de carinyena i de picapoll blanc que es bressolen ignorades acabada ja la verema corregeixen aquell fragment de realitat que parla de cellers insensibles que amaguen el pronunciament programàtic de collir tot el raïm sense excloure-hi aquell d’estat fitosanitari punible amb alts índex de glucònic. És sorprenent com un moment innocu i agradable invoca una visió espaordidora i subratlla el caràcter ambivalent de tant melat tast. També es fa palès el seguiment qualitatiu de la verema des de la planta com a manament tangible que per l’accidentada orografia dels costers ens força ha collir el raïm manualment fent ús d’un cove.
El seu Vinyes Altes és, sens dubte, la concreció de la perseverança en una perspectiva vitícola regulativa mantinguda anyada rere anyada on les estoiques carinyenes donen fruit a un vi obtingut a partir d’un most que reflecteix la precisa gestió de la maduració idònia de cadascuna de les parcel·les veremades. És un most que ha fermentat a partir de llevats autòctons i que se li han realitzat maceracions que ronden els 25 i 30 dies, les quals determinaran el grau d’extracció de components juntament per la temperatura i el nombre de remuntats que s’hi apliquin. La criança es condueix a partir del recolzament en la bóta nova en el cas d’aquest Vinyes Altes tot i que per vins com el Vinyes Baixes s’empren bótes de segon i tercer any.
Aquesta és tota l’alquímia a través de la qual s’assoleix un vi granatós de capa alta i grau elevat, de bona acidesa, carnós, d’una puixant estructura forjada per tanins notables que s’abastiran d’un caràcter més voluble després del privilegi del repòs en ampolla. El matrimoni llegendari amb la garnatxa discorre des de l’absoluta avinença d’ambdues varietats, la garnatxa que desenvolupa la seva pedagogia que invoca l’exuberància alcohòlica, entre el registre aromàtic d’ostentosos fruits vermells madurs, també desprèn notes de fruita confitada, prunes, torrefactes i especiats. Les notes d’herbes aromàtiques ens parlen de nou de l’enclavament on s’alcen quasi espectrals les carinyenes i garnatxes, un registre olfactiu a través del qual discernim la seva clara arenga declamada des de la saborosa i càlida untuositat. Un vi llarg, més oblong que el Vinyes Baixes que tendeix a l’amplitud immediata i efímera, un vi molsut i d’indubtable afectació mineral que solaça la franquesa litològica i lloa el llinatge compensatori del coster hostil.
A Clos Dominic el terrer es reconeix com quelcom emblemàtic, propi i innat a l’individu que s’hi vincula a través d’un poder natural que sacseja les nostres emocions, invoca l’ànim i l’entusiasme malgrat la severitat del seu jou. És per això que podem resumir els vins de la coratjosa família Castillo com la imatge polaritzada a partir del tamís emocional d’aquest lligam amb la terra i com aquesta noció es concentra i es difon a través de cadascun dels membres que integren aquest celler de Porrera.

 
banner ad

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

top