L’ànima dramàtica que flaira darrera cada instantània que intenta copsar les faccions del Priorat s’ubica dissolta en cada bri escardalenc de vinca o corretjola del sotabosc de garriga, l’intricat brocat aromàtic dels vins, en cada sarment encavalcat com a segment fronterer. Aquest clenxina la confrontació semiòtica entre el fabulós sensualisme de l’hàlit auster que s’immisceix per tota la denominació i l’inefable arravatament per la precisió dels costers, on darrera cada sinuositat de les corbes de nivell hi repta en escorç quelcom inquietant.

L’austeritat del terrer del Priorat imbueix el sentit inflexible de la seva moral. No és d’estranyar que acòlits romàntics d’aquest paratge tracin, a partir d’una reivindicació de la subjectivitat singular del celler i de la zona, unes orgàniques línies directrius que esdevenen la matèria semàntica mitjançant la qual aquest s’expressa i aprofita l’avinentesa per definir, a través del seu producte, el significat de tals beatituds compreses en aquest plafó natural que sembla derivar-se directament de l’anatomia cinematogràfica de l’obra de Dreyer, més concretament en el costumista manifest ascensional de la fe que és Ordet.

Així doncs en l’interior de tot aquest assemblatge conceptual, aquest vi de finca nu de filigranes conceptistes, sosté la simple harmonia entre la Garnatxa Negre i la Syrah però també s’hi confessa la consistència material de l’alentiment del temps, en tant que aquest vi és concebut com a confessió subjectiva i manifest provocador que recupera aquella retòrica enològica heretada que ens parla de temps prefil•loxèrics. Torna a rememorar l’estil de l’autor de Gertrud i reescriu aquells dilatats plans seqüència dins d’un estil nu de farbalans on hi trasllueix l’alfabet d’una finca concreta on juntament amb el símil cinematogràfic també s’hi encasta aquella didàctica d’expressió mística de l’esfera religiosa de la filosofia de Kierkegaard. Aquesta parla de la devoció i de l’ètica que ve a perfilar el sentit de subordinació a una llei moral que no deixa espai per a fabulacions fantasistes sinó que edifica una realitat que manté a ratlla pulsions senils i excessos desafectes a la identitat.

La finca d’on surt Els Escurçons es tradueix com un claustre auster encarat Sud Sud-oest a 610 metres d’altitud dins del municipi de Gratallops on una mà familiar amb la capacitat de reproduir i interpretar la vinya a través de l’enologia escodrinya empíricament l’entorn natural fiançant les claus i el contingut concret per arribar a la transcendència. Ho fan nuant el caràcter personal d’aquesta parcel•la de pissarra entapissada de feldspat i limonita de les vinyes sobre les quals s’hi ha dedicat una laboriosa dedicació per tal de copsar la plena expressió d’uns varietals consumada a través de la selecció masal per tal d’obtenir una producció optimitzada a partir de la tria acurada dels millors exemples de la varietat, en aquest cas Garnatxa Negra (80-85%) de diferents plantes mare de vinyes velles del Priorat, i Syrah (15-20%) de 16 diferents òptims exemples del Sud de França.

A partir d’aquesta tria es vol consolidar una voluntat d’universalitzar una metodologia d’elaboració, des de la història particular autònoma d’aquesta zona vitivinícola delineada a partir de totes les particularitats que conformen aquest vi. Aquí trobem una densitat de plantació alta i rendiments que depenent de l’anyada oscil•len entre els 500g i els 750g per planta. A la finca, unes 0.5Ha. del total de la parcel•la es troben arrelades en costers que en un principi, per prevenir-ne l’erosió, s’hi va deixar presència vegetal però que actualment s’alterna amb matèria orgànica, i 1.4Ha s’apleguen en petites terrasses. La maceració i fermentació del most es duu a terme en dipòsits de ciment, es realitza un pigeage cada dos o tres dies. Finalment el vi reposa en criança en fusta de roure francès durant 16 mesos. Aquest vi de finca dels Pérez té notes de fruita madura i pa d’espècies amb una acidesa domada, tanins ben fosos i arrodonits, i és marcadament mineral, potent i balsàmic.

Els Escurçons, com l’ésser singular que definia el filòsof, ve a ser una emanació perceptible d’una consciència que abraça un pensament que implica sincrònicament la complexitat del món exterior, que en aquest cas el vi l’entenc com la transcripció hiperobjectiva d’una època soluble i ingènua com una cançó popular, i el món interior, on latent percebem les fineses psicològiques de la subjectivitat que venen a revaloritzar una relació concreta amb un entorn, comunicant un homenatge al Priorat a partir d’aquesta amalgama on s’instauren i apareixen reconciliades en una sort d’amable convergència les tres esferes de l’existir conjugant-s’hi Gaudi, Deure i Fe.

Un Priorat que com l’ésser abans esmentat encarna la síntesi on hi conflueixen totes les possibilitats i senders, en aquest cas ve a esbossar una bella auca que versifica el record remot de les vinyes d’alta densitat de plantació tal com era la de Ca l’Olives d’abans de la impietat salvatge de la bubònica fil•loxera, tot participant d’un moviment plenament reflexiu que culmina en una reducció al més simple, antinòmia afectiva a tanta bravata avantguardista. Aquest vi parteix de l’execució d’un gest arcaïtzant que a la vegada reflecteix un inèrcia plenament moderna, recuperant l’alfabet d’un llenguatge que epigrafia els costums de temps prefil•loxèrics, que sublima la convicció pel detall emblemàtic i la meravellosa insistència en la veritat literal i en el qual hi transita la genèrica analogia amb la visió estètica prerafaelita que proclamava la recuperació dels meritoris valors dels mestres primitius anteriors a Massaccio i Perugino.