El vi pedagògic
Aglutinat dins l’imaginari col·lectiu trobem un ordre de tòpics, de llocs comuns, d’imatges prefixades sobre el vi, així com un seguit de llocs no tan comuns. Aquests últims transcendeixen el caràcter inversemblant i el traç hiperbòlic que fimbra darrera el concepte de clixé i que s’emparenta amb el perfil d’enunciat gastat, que també subscriu aquest concepte bífid. Lluny d’aquest component fictici s’hi vénen a identificar als professionals associats al vi que són els que plantegen el marc on desenvolupen la prèdica incoercible per tal de difondre el producte de la vinya. Dins de l’esmentada col·lectivitat hi cohabita una quadrilla que no s’ubica pas en el plànol del fabulós que abans esmentava i que sembla ser constitutiu i definitori del significat de tòpic, sinó que en aquest cas tal facció pirotècnica del vi camina amb peus terrenals.
La promoció que en fan del vi parteix d’una disposició teòrica que passa per accentuar la dimensió sacralitzada i teològica adduïda a aquest, i ho fan demanant fe i obediència. Estem davant, doncs, d’un enfilall de prohoms, d’arrogants pretors dels assumptes enòfils que mereixen el sobrenom d’escolàstics, ja que professen una moral d’inspiració divina i acaben cobrint de misticisme un ample paisatge del producte que porten entre mans. És curiós com desenvolupen una exegesi del vi fonamentada per una fe dominant que regula tot allò lícit, apropiat, digne d’afegir-se com predicat perfecte i sublim a tan refinat producte.
Aquest beneït ramat aurífer d’invectiva refinada ha consolidat un 
lucratiu entramat tot parafrasejant aquella prova ontològica dels teòlegs medievals, on de forma sumària ens venien a dir que per tal d’assimilar la idea de Déu quan aquest és entès com a paradigma de la perfecció, que implica forçosament reconèixer-li un predicat avantatjós, preferible i aquest ha de ser l’existència, tenint en compte que el revers negatiu i indesitjable passa pel buit i la carestia d’aquest. És a dir, la realitat fonamenta la definició de Déu. Així doncs trobem que el vi és inconcebible sense l’existència d’aquests bizantins comissaris del sensualisme, que graven al vi amb un caràcter eteri. Bona part de la seva praxis comercial desdejuna de discurs es desenvolupa presentant un objecte hieràtic en un aparador d’opulència i superfluïtat que ens intimida amb l’assumpció implícita, dins d’aquest escolasticisme, d’una realitat incognoscible pel profà el vi, d’aquell que es troba fora de la institució religiosa.
Podem definir l’esquelet argumental de tot plegat, aquell que permet preservar la seva subsistència, mitjançant l’afirmació que subratlla que l’essència del vi, que tanmateix explica la teologia especulativa de Sant Anselm de Canterbury , o el tediós missal de Sant Tomàs, recau en justificar l’existència d’aquests primers motors i causa primera que mou tot els assumptes del vi. El vi assoleix la seva dimensió sobrenatural i la seva finalitat dominant i obsessivament hedonista gràcies a l’acte pur desenvolupat per aquests dissenyadors que organitzen i reglamenten tota realitat enològica.
Davant de tan ridícula cohort sembla que veritablement esdevé pecat venial la subjecció desobedient i irreverent de la copa més enllà del perímetre del tall o el peu de la copa, o igualment crapulós i ominós consideren la indagació personal o la simple i innòcua experimentació fora dels protocols i doctrinaris acordats, preestablerts per l’elit del vi. No dubten a corregir desviacions, o tota llicència llibertina i inapropiada, susceptible de rebre el pertinent càstig segons clami el seu propi codi penal, una mena de Malleus Malleficarum o Codi d’Hamurabi particular que tipifica cada desordre irreverent. Filiar-se o simplement acostar-se al viexigeix una entrega cega cap aquests mediàtics depositaris de l’autoritat divina, o directament deïtats dels assumptes sensorials .
Capítol apart mereixen els seus ritus que mostren una intuïció sobrenatural per invocar frondosos i capritxosos descriptors pel vi, extraviant-se entre apodíctiques invencions pseudoliteràries d‘influència pertorbadora aixoplugats sota muntanyes de convicció .
La mateixa fe en la tasca ensinistradora d’aquest seguici és la que ha de mostrar el consumidor del vi quan es topa amb la seva didàctica o apoteosi de l’estrambòtic el qual, intimidat davant una copa de vi, queda perplex davant tant afectada perorada declamada per l’ensuperbida secció patrística del vi per acabar dient Amén a tot allò promulgat des de l’ambó. Un embardissat de deliris mantingut i nodrit per l’argument del ex consensu gentium, que novament serveix per justificar el motiud’escolàstics, i que sosté que el fet que una multitud, que una part de l’opinió pública s’hagi resignat i hagi englotit l’enceball pretensiós i snob de la mà de bufats i sòmines mediàtics, no ha de suposar que la seva paraula esdevingui cànon indubtable, ni justifiqui la seva pervivència o necessitat.
Fora d’aquesta metafísica i dogmatisme immobilista a la que s’adscriuen tantíssims comunicadors del vi consagrats a la glorificació hedonista, descobrim iniciatives que advoquen per una gnoseologia empírica aplicada al vi construint un joc amb rudiments enològics i sensorials. La tesi d’aquestes propostes posseeix un caràcter plenament humil i obert, desacomplexant, on el que es busca és reforçar una intencionalitat pedagògica i en la mesura en que la idea central és la de possibilitar a tothom un joc d’interpretacions enòfiles de manera lúdica i desmitificada tot cedint el protagonisme a les papil·les gustatives de cadascú.
Un flamant exemple d’aquesta intenció el trobem en el projecte de les Syrah 2008 del celler Viñedos de Ithaca – Puig Priorat, on trobem presentades dins un mateix estoig dues ampolles de Syrah provinents de dues parcel·les confrontants d’aquesta varietat però que s’alcen damunt de terrenys diferents tot i trobar-se a una distància de 10 metres l’una de l’altra. Per un costat trobem embotellada la varietat oriünda del Rhône conduïda damunt d’un sòl de llicollera i per altra banda la mateixa varietat, però aquest cop s’erigia damunt de terreny de panal. Per tal de justificar i fer evident i tangible la diferent composició edafològica s’acompanyen les dues ampolles de dues capsules que contenen mostres dels tipus de sòls esmentats.
Tenim al davant dos vins clarament diferents que un cop tastats per separat se’ns convida a experimentar a través de cupatges entre les dues tipologies per tal de conformar nosaltres mateixos el vi que més ens agradi i alhora explorar totes les possibilitats sensorials mentre juguem perfilant les proporcions exercitant les nostres facultats sensorials. Formulació més modesta, desinhibida, reveladorament útil per fer-ne del vi un divertiment i deixar-nos de fascinacions extravagants i de reduir el vi a un objecte exclusivament intel·ligible pels reptadors habituals de cenacles hedonistes.
Vaig parlar amb ells a la Fira de Falset i em van mostrar l’estoig… Em va semblar una gran idea.
Una bona alternativa a la “ridícula cohort” i activitats associades.
Salut!.