search
top

Polisèmies del Terroir

Quines nocions s’amaguen darrera del intricat concepte de terroir? Com es pot justificar tant entusiasme aixecat per aquest gal•licisme relacionat amb les ciències agronòmiques i conformat per un plec de significants que són una compilació d’interaccions complexes de clima i medi edàfic adaptat als genotips del portaempelt i la varietat? És un terme entès com a suport material per a la manutenció de la vinya, entorn enològic intransferible i preponderant a l’hora de determinar la qualitat d’un producte o, vist des del prisma del nou món, el podem interpretar com una mera invenció de la vella Europa, una bufonada plena de lirisme anatemitzada des de tots aquells països de recent implantació vinícola que aposten per una estratègia varietal absoluta encaminada a garantir una qualitat organolèptica estandarditzada. 
 En l’actualitat descobrim dues vies majoritàries en l’ús del terroir. Per una banda el trobem lligat a un altre concepte com és identitat o tipicitat. És a dir, quan el connubi d’ambdós conceptes materialitza la manifestació d’un gust col•lectiu i constant al llarg del temps, i ens parla d’una localització geogràfica concreta que a la vegada designa una personalitat reconeguda i un marc on permet l’expressió absoluta del varietal històricament vinculat. L’altra via practicada la trobem sota la visió que l’interpreta com a vector de comunicació comercial creant un producte vehiculat pel distintiu de terroir al qual se li pressuposa una qualitat merament fiduciària ja que es projecta des de l’emparament d’una DO. 
Una altra possibilitat latent dins d’aquest contuberni comercial apareix quan s’explota el caràcter singular de la noció terroir dotant-lo d’una dimensió cultural excepcional i passant-lo per la proclama de l’elogi de l’arrelament, tot reconeixent-li unes potencialitats naturals que han de justificar per si sol el producte, al marge que allò que s’hi planti damunt l’estratificació vertical del sòl esdevingui la més comuna de les varietats carmenets o folloïdes. Aquesta via escindida de la primera formulació crea una situació antagònica entre els conceptes de tipicitat, ja que si per una banda es desenvolupa el fenomen de terroir aquest no troba una correspondència amb el varietal recreat. 
Sembla que la clau per tal de poder desxifrar la dimensió real i tangible que s’amaga darrera de tants eslògans i reclams comercials que brandeixen aquesta idea la trobem si precisem la diferenciació entre imitació, on realment s’embotella el reflex d’unes qualitats notòries preexistents pròpies d’una realitat orgànica, i la simulació, que esdevé simplement comercialitzar amb la versemblança d’una realitat il•lusòria. Però és innegable que al final tot acaba per semblar estar empès per la lògica econòmica que revesteix aquest debat i on el concepte originari acaba per esvair-se entre vulgars estratègies competitives. 
 
banner ad

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

top