search
top

Cada cosa pel seu nom o tipificacions sensates

Coneixem de bona mà aquella alquímia contradictòria i paradigmàtica estesa dins de denominacions com Penedès o Cava i compresa com una sinergia atrofiant que abraça una abstrusa mixtura de marques d’una certa dignitat, un estropell de vàcues rúbriques pamfletàries i finalment els cellers.
Entenc aquestes zones vinícoles com andrògines quan en un úter comú trobem estranyament barrejats una jerarquia indistinta de cellers que participen per igual del lliure joc vinícola. Per una banda trobem aquell galimaties de negocis vinícoles dedicats a comprar vi a doll, a aquell que recull els remolcs de rebuig, per embolcallar-lo a continuació amb un etiquetatge quasi seràfic tot batejant-se amb deferents nomenclatures candoroses i epítets deformants com ara petit celler artesà i poca cosa més. Més aviat haurien tipificar-se com a proeses de l’acomodament prosaic, “marquistes”, en definitiva viratges i estils que conflueixen irreparablement sota l’aixopluc uniformitzant de les DO i, tal com expressa algun celler ubicat a les antípodes d’aquest primer exemple, forcen la nàusea i desacrediten al col•lectiu donant perfil al desprestigi. A aquests arribistes sense escrúpols els manca el pressupòsit comú que defineix a l’altra tipologia de cellers.
Em refereixo als que prediquen la traçabilitat exhaustiva i primorosa d’un producte des de la vinya fins a l’embotellat, aquells que concentren esforços per treure endavant una viticultura edificant des d’una integritat ètica entesa com la correlació harmònica entre vinya i vi, i que parlen de la necessitat d’establir segells distintius amb aquella extraordinària precisió borgonyona entre recolectants, manipulants o el terme négociants per aquells que no posseeixen vinyes i compren el vi per comercialitzar-lo sota el seu propi nom o marca comercial. La diferència entre el broker del vi borgonyó i el de la terra radica en que aquests últims desenvolupen aquest rol moltes vegades coincidint entre ells en un reconegut i comú abeurador empesos pel culte comercial sense revelar cap interès per embotellar el caràcter personal d’una vinya o un terrer. És palesa la necessitat d’una altra paraula per estroncar el sentit neutre que embota al total de cellers que sense distinció galantegen integrats dins de mal•leables DO. 
Cal una traducció sinonímica de la feina i dir a cada cosa pel seu nom tal com demanava un viticultor lliurepensador i clarivident: una filosofia de la clarites portada a la pràctica per l’administració que advoqui fermament per una activitat vitivinícola identificada amb la llum, per desenterbolir tant encreuament contraproduent i perniciós que ulcera a cellers polivalents dins de Penedès i Cava o al llarg de cadascuna de les denominacions catalanes.
 
banner ad

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

top