search
top

Bibliografia Indispensable.

És gairebé impensable trobar un llibre en el nostre país com el que Guy Lavignac ha publicat amb el suport de l’INRA. El seu Les Cépages du Sud-Oests’ha traginat a partir d’un ciclopi esperit d’entrega, una disposició absoluta i exhibint una lacònica i indefectible volenterositat. L’experimentat autor en termes d’ampelografia ha desenvolupat un notable estudi sobre les varietats de raïm i l’historia de la viticultura al Sud Oest de França.

És inquietantment irònic i del tot irrisori trobar actualment un paral·lelisme català amb els trets idiosincràtics d’un ampelògraf com Guy Lavignac o com els del botànic i genetista vinífer José Vouillamoz. No trobarem funcionaris agremiats dins el nostre sui gèneris Club Picwick dickensià que ha de vetllar per aquests assumptes, capaços desempolainar-se de tanta enervant apatia i dedicar-se, llibreta en mà, a aturar-se prop d’un bancal i recollir les impressions i dades agronòmiques d’alguna varietat descoberta, anotar el seu nom i constatar l’atzarosa freqüència  o més ampla difusió d’aquesta. Molt més remot seria abocar-se en tasques de lingüista per tal d’aplegar tots els noms de les tipologies de viníferes anotades i capbussar-se en l’etimologia del nom i en la sinonímia aplicada per les mutacions dialectals en un gest que busqués transcendir, si és possible, o simplement annexionar-se a referències bibliogràfiques com ara al compendi amb el que bregà Xavier Favà i Agut .

El llibre que ens ocupa dóna format literari a un patrimoni vitícola concret desenvolupant una temàtica, enormement necessària però encara marginal dins el nostre país, ja que sembla que desponcellar aquest front o gènere suposa obrir una perspectiva innegablement paorosa del veritable cataclisme al qual hem induït la vinya catalana. Així que tot esforç que remotament es pugui fer en aquesta línia es redueix a conformar, des d’un immobilisme desidiós, uns llistats que rememoren el més pur estil rabelesiàen tant que s’espitllen en la seducció per l’excés, i no van més enllà d’una inclinació taxonòmica merament pràctica esquematitzada  en la seva més ínfima expressió, ja que només es tendeix a nombrar els varietals com a finalitat d’una perspectiva i funció referencial, i on el que esdevé únicament essencial és una anorèxica finalitat de catalogació.
És factible emmirallar-nos amb ànim constructiu aquest cop en el país veí per tal d’elaborar un llibre que permeti redimir l’esperit falsament crític i tant de fariseisme de certs organismes donats a les perifrasis i l’enganduliment? Potser només com a acte de nostàlgia i enyor seria molt interessant de recollir i investigar els vestigis varietals autòctons del nostre país i demés curiositats per tal aplegar-los en un quasi catàleg de l’imaginari o esplèndid reliquiari  per a la consulta i la divulgació.
 
banner ad

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

top