search
top

De Profundis

El ritual de visitar cellers permet ampliar el nostre coneixement de la realitat del vi. És una praxis enfocada per tal de saciar també una voluntat pedagògica ja que busquem amplificar la nostra experiència respecte aquest món que canvia i evoluciona de la mà d’avenços tecnològics que s’actualitzen constantment, però que de vegades cau en concessions mimètiques i es contamina amb involucions preocupants. Aquestes trobades concertades esdevenen una solució molt enriquidora que et porta a conèixer de primera mà les vinyes i les persones.

En casos puntuals la visita dóna un salt mortal inesperat i aquesta expira en peripècies il·lustratives d’un posat ranci definitori d’aquell obscurantisme rural retratat magistralment a Solitud, o en els hieràtics rostres de mirada interpel·lant de la tela de Grant Wood, i s’excedeix saludant actituds d’extravagància esperpèntica fins el punt de caure en una tracalada indecent de pirètica malfiança salvatge al més pur estil de la intransigència moral que supuren alguns personatges dels contes de Flannery O’connor.
 Aquests victimaris de l’esquerperia sistemàtica es concentren en remugar profecies d’una banalitat basquejant sobre la situació d’inanició en que es troben arrel de les vicissituds que acompanyen la crisi. T’entrelluquen a cua d’ull i fan préstec o plagi d’aquell protestantisme excèntric típicament nord americà a l’hora de referir-se a altres cellers des d’un moralisme sever i fascinació apocalíptica, o evidencien una inclinació cap a un utilitarisme monetari voraç quan t’interroguen esperant descobrir si darrera la visita s’hi amaga aquesta mateixa dèria per embutxacar-se.
En definitiva, un tracte que passa per una oratòria que transcendeix el tòpic de la serenor bucòlica i la bonança pastoral com a trets elogiosos de la vida de pagès que cantaven les Geòrgiques. Acabes marxant després de deu minuts de visita amb la sensació terrible de pèrdua de temps i amb la fantasmal sensació tàctil a les natges dels metafòrics cops d’escombra emprats per foragitar-te.
Altres visites són fastos i pirotècnia en exclusiva orientats per sublimar l’exquisidesa del llinatge estranyament frívol i donat a necessitar tractaments desopilatius per tal de purgar tant absurd egotisme que ostenta la camarilla damasquina que remena les cireres. Els que gosem acostar-nos per tal de conèixer in situ el celler acabem per sumar-nos a la resta de mortals que ells conceben com a públic. Involuntàriament passem a engreixar aquella lògia a la que ja pertany tota la resta de la humanitat per convertir-nos en mera platea que victoreja la seva grandesa. Fins i tot es permeten investir-nos com amanuenses sempre indignes de traduir de forma cal·ligràfica tanta excelsitud que embolcalla a aquests Algernons i Lady Bracknells vinífers que romanen dins de la comèdia de l’absurd, doctes en convertir en caricatura  l’experiència tan enriquidora d’acostar-nos a la gent que hi ha darrera d’un celler i el seu producte.
 
banner ad

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

top