search
top

Terra Remota, Camí des de l’exili

Amb la compra de la finca on ara s’erigeix el celler l’any 2000, Claude Florensa, anteriorment propietari del Casino de Le Boulou (Moliflor), va decidir entreteixir d’una altra manera el sentit de la seva vida expandint el seu interior a partir de la lògica sentimental d’adhesió a un territori, concentrant aquesta vibració vital en uns terrenys de l’Empordà com a transcripció terapèutica de l’esquinçament de l’emigrat. A la vegada s’estableix una comunicació entre el dolor de l’ineludible alienació simptomàtica de l’exili, situació definida per Milan Kundera com el procés durant el qual allò que ens ha sigut proper passa a ser aliè, i la restitució d’aquell substrat íntim identitari, una mena de reversibilitat d’aquell trasllat forçós del pare de Claude a Perpignan i de l’entortolligament amarg que això va suposar.

Trobem la irrefrenable expansió d’un anhel de retrobament ramificat per tota la superfície que compren Terra Remota, un celler ubicat entre Sant Climent Sescebes i Capmany, amagat i cabdellat en un punt equidistant entre l’aïllament extàtic i les fulguracions mundanes i el trànsit. Així doncs Claude, acompanyat de la seva filla Emma Florensa i el marit d’aquesta, Marc Bournezau, van esdevenir propietaris del celler, emprenent una transfiguració que traçava, des del dolor de l’exili i la nostàlgia, un serè firmament per tal de donar fecunditat a tots aquells tràngols d’una existència ferida, els quals amb el pas del temps s’han dotat d’una càrrega simbòlica excepcional i que, enfardellats de solemnitat, acaben per canviar el curs d’una vida per segellar el futur que discorre a través d’aquella escletxa que traça únicament tots els camins encisers no escollits fins ara. Perseguien copsar amb una nova expressió o iniciativa aquelles ressonàncies d’anhels postergats, cal·ligrafiant els esguards memorables de la clandestinitat. Quan la mirada s’ha aturat en la distància i en el retorn s’anuncien els records que sense demora et congreguen a la dolça tirania d’una nova vocació que enuncia la teva pròpia veu: tornar a fressar aquell sender, tornar a reviure aquella terra fent reverdir la vinya.

Engiponades a la zona de contraforts de les Alberes trobem les parcel·les de vinyes plantades entre el 2001-2002 sobre un sòl de textura franco-arenosa formats per l’alteració granítica. Acompanyant al sauló identifiquem altres valors edafològics com ara sòls de granit incòlume definitoris d’aquesta zona. La composició varietal de la vinya ve emmarcada per una banda per la Chenin, o Pinot d’Anjou, de vins afruitats vigorosa i molt sensible a patir atacs de podridura grisa, i que la trobem plantada en règim experimental com a concessió capriciosa de Marc; la Chardonnay (1Ha) sensible al míldiu i a la flavescència daurada que extenuada per tanta selecció clonal dominada per una fal·lera productiva, exhaureix les seves capacitats en vins marcadament neutres; la  Garnatxa Blanca (1,5Ha) que a diferència de la proclama de Pierre Galet respecte el poc interès que desperta aquesta derivació lívida de la Garnatxa negra es considera que cada vegada ofereix uns vins molt preuats pel consumidor. Per altra banda les varietats negres treballades per les vinificacions en brisada són la Cabernet Sauvignon (6Ha), la  Garnatxa Negra, (6Ha) la Syrah (6Ha) i l’Ull de Llebre (1Ha).

Com a suprema sensibilitat i vocació per l’equilibri i per tal de sublimar els trets distintius i rics de la zona, s’ha enfortit la diversitat del paisatge preservant com a divisions naturals zones de bosc que conjuguen una biodiversitat de pins marins, d’alzina surera i de sotabosc mediterrani. Al vinyar, disposat per carrers, hi destaca una exultant densitat de plantació i a les viníferes se les sotmet a determinades pràctiques regulatives per limitar-ne i reduir-ne la producció a un màxim de 5000 kg/ha.

El celler s’ha imposat la tasca de practicar la viticultura ecològica però aquesta ascensió cap el compromís medi ambiental agrega conceptes heterogenis que enterboleixen aquesta consciència al caure en un excés de mètode enginyeril fent servir terres fòssils en el filtratge, ja que aquestes es troben actualment en entredit pel seu elevat poder contaminant. Les conduccions de suggerent plasticitat integrades en la concepció artística de l’entorn, on s’ha buscat el valor proporcional de cada element que integra el conjunt, s’envaneixen com una arcàdia recobrada reproduïda al llarg del perímetre d’una missiva de l’intangible a través d’una connexitat i intercanvi quiditatiu entre la terminologia emocional i l’artística. Parlem d’una consubstanciació entre sentiments i llenguatge arquitectònic que es plasma finalment en la projecció del celler des d’un rerefons d’abstracció industrial.

El vi és entès com a construcció i, conseqüentment amb aquesta concepció, trobem una racionalitzada arquitectura del celler estructurat en una imatge seriada de mòduls organitzats en tres nivells, com apoteosi del brutalisme dins d’una modernitat monòtonament rectilínia de guarniments de formigó encara despullada dels abillaments d’una absoluta i completa integració.  Des del punt zenital en el finiment de la suau rampa per on s’engola la verema, els angles esmolats afavoreixen la visió ortogonal dels mòduls i el conjunt no deixa de recordar-me un columbari de tall contemporani.

El celler Terra Remota es mostra com l’expressió d’un idealisme intel·ligible, on l’ideal és entès com un tipus d’abraonament deífic que esperona tota empenta de l’ànim humà. Ens parla des de la visió d’un Wordsworth i de la seva formulació estètica que venia a explicar la gestació poètica entesa des del prisma de l’emoció reposada i no deixondida ni copsada en l’instant d’exaltació sentimental; l’emoció no és projectada des de l’acalorament sinó rememorada des de la placidesa, evocada des de la distància i circumscrita dins l’estadi d’assossegament revelant el mirífic llenç on s’exercita l’ànim de perpetuar i l’enunciació refinada d’allò viscut, a través del temps i la memòria. Un idealisme que es concilia en certa manera amb el determinisme científic i l’anàlisi més curosament preciosista del procés de vinificació amb una interpretació de l’enologia preservant el sentit espiritualista i sublimador, però sense deixar res en mans de l’atzar.

Un factor que incideix notablement en la qualitat d’un vi és l’estat fitosanitari del raïm en el moment d’entrada al celler d’aquest i, per això és necessari establir mesures bàsiques que garanteixin una verema íntegra. Aquest procés passa per asilar els gotims el més intactes possible, sense esquinços, és a dir, estrictament collits de forma manual en caixes de 12 kg (10 kg en el cas de Clos Adrien i Usted) i ordenats per parcel·la i varietat. Aquesta metodologia serveix de colofó a un seguiment previ igualment primmirat de la maduresa dels raïms. La verema pot ser refrigerada en càmera o no depenent del producte que és vulgui elaborar. Perfilant un nomenclàtor força sumari de l’exquisit procés de transformació del raïm que culmina en el producte embotellat per a la seva comercialització, arribem al moment del ponderat procés de destriament a partir d’una taula de selecció, i posteriorment el raïm és desrapat a mà o mecànicament.

Tot el procés segueix una cinètica per gravetat. El volum de collita és encubada i fermentada sota un control exhaustiu de la temperatura en dipòsits termoregulats, fins i tot els dipòsits troncocònics de fusta, per poder dotar de fred o de calor segons la necessitat. Així doncs trobem a varietats i finques de procedència associades a un dipòsit.

Les tasques de Pigeage són manuals i suposen de dues a tres extraccions diàries, sempre des del criteri més respectuós amb la baia per tal de preservar la integritat i les cessions d’aquesta. Al celler hi trobem diferents premses, una pneumàtica, que presenta una major amplitud efectiva de la zona d’acció amb respectuoses pressions, pel blanc i rosat, i un trull vertical pel negre, on la pressió es desenvolupa sense una fractura excessiva de les pellofes i s’obté un most molt net que brulla lateralment a través orificis sense un excés de fangs, però que suposa un buidat manual i successives sèries de premsatge. El filtratge es duu a terme per terres d’al·luvionat i posteriorment el vi es sotmet a una decantació per fred.

La criança es condensa en el nivell inferior, en un espai exposat a la vista flanquejat per vidrieres translúcides com a divisions físiques que embolcallen i acoten la sala situada immediatament contigua a la zona de tastos. Així s’emfatitza l’ús del vidre amb la intencionalitat de subratllar el concepte d’elaboració diàfan, clar, sense res a amagar. S’ha seleccionat per a l’envelliment dels vins roure francès de torrat molt lleuger ja que es procura una cessió testimonial per part de la fusta, i hi trobem bótes de màxim de dos anys de vida.

Arribats a aquest punt és el moment de decidir el cupatge i això es farà a través de  degustacions setmanals.  El celler dóna llum a vins que exalten i condensen en un mateix temps allò concret il·lustrat per un procés de vinificació curós, i allò fugisser, com ara el cicle vegetatiu indeturable. Al marge dels noms de Camino i Caminante i derivacions vàries, sabem que són un tribut a la figura d’Antonio Machado, degut a la relació d’amistat amb el pare de Claude mantinguda a Cotlliure durant l’exili, sembla que en aquests finalment hi ressoni la seva teoria literària al conjugar la mera lírica amb la praxis i la metapoètica idiosincràtica que singularitza a cada poeta, i que podem arribar a albirar darrera d’un entorn enciser o immiscit dins de cada procés d’elaboració.

Els vins s’erigeixen com els autèntics miralls d’una voluntat, on s’hi congreguen el temps i la sensibilitat, i són també un espirall fabulós a través del qual som testimonis de com un pensament apareix convertit en destí i on es recita el misteri de la comunió exemplificat en l’entriquell d’il·lusió, vocació de transcendència i certa noció d’amarg esqueixall. Tota aquest allau emocional també apareix diluït en cadascun dels productes d’aquest celler, tots ells consolidats en el mercat francès, on s’han fet un lloc dins les cartes de vins dels restaurants amb estrelles Michelin.

terra remota collage

El seu catàleg ara per ara és redueix a una heptalogia: Terra Remota Caminante profereix el seu discurs a través de la Garnatxa Blanca, la Chardonnay i la Chenin Blanc i acredita un vi blanc de molt poca producció untuós, de color daurat brillant, fruita madura, flors blanques, pinya, fonoll i records de saüc, especiat de vainilla, amb una perceptible nota mineral; Terra Remota Caminito és un subtil rosat de color salmonat, on hi intervenen totes les varietats negres que treballa el celler per conciliar-se en un vi fruitós amb presència de fruits vermells en compota, nabius, cítrics, regalèssia, poma, magrana, que conforma un vi  llaminer,  agradable i equilibrat; Terra Remota Camino, té un cupatge de Syrah, Garnatxa Negra, Cabernet Sauvignon i Ull de Llebre, on hi descobrim fruits negres madurs de cassis, una nota balsàmica, cert apunt vegetal, clau d’olor, embolcallat per un tanins subtils; i finalment els seus vins top, Usted i Clos Adrien, del qual se n’elaboren 1400 i 3000 ampolles respectivament per a un cupatge de Syrah i Garnatxa, un vi de color intens, elegant, de fruita negra madura, regalèssia, anís estrellat, especies dolces, aromes terciaris de caràcter fustós i exòtic del sàndal, mineral, llépol i persistent. El novedós i assequible Tan Natural és un monovarietal d’Ull de Llebre que concilia les virtuts de l’agricultura ecològica i una dosi reduïda del sulfurós aplicat. L’altre novetat que presenta el celler és Si Adelita se Fuera…un cava impregnat de cert aire folklòric perceptible en el nom del corrido mexicà que el bateja. Es tracta d’un brut nature elaborat a partir de les varietats Xarel.lo, Macabeu, Parellada i Chardonnay amb una criança que oscil.la entre els 24 i 30 mesos.

Els vins doncs encapsulen aquella voluntat de conciliació que parteix de la intenció de donar a conèixer, de captar tot el recorregut des dels orígens fins a l’actualitat. Per això sembla que el projecte de Terra Remota aglutina una interessant mixtura entre aquella veu revelació dels vincles íntims a partir d’una sort d’encantament que és aquella lògica causal a la que obeeix la creació del celler i els cants certament deprimits constants en els poetes de la generació del 98. L’estima cap a la figura de Machado es sintetitza en els noms dels vins i custodien aquest tribut a la vida deixada enrere i en certa manera tracen una transició cap allò espiritual i emocional com a coda afegida a tanta significació metafòrica.

 
banner ad

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

top