search
top

Mas Blanch i Jové, homenatge a la terra

El celler apareix integrat en una bancal com un rostre enigmàtic, la seva obertura d’entrada és un pòrtic còncau testimoni presencial de la metamorfosi del camp amb la mudança estacional. L’organització espaial de l’interior del celler es divideix en dos nivells, per una banda l’estrat inferior alberga les instal·lacions enològiques, reducte aquest per a les cavil·lacions més mundanes al voltant del procés de l’elaboració del  vi, i per altra trobem l’espai superior,  corol·lari o estadi final de tot procés de vinificació: la sala de tast.  Ambdós nivells s’acosten a través de  l’escala i aquest element arquitectònic fiança un interessant simbolisme ja que podem entendre-la  com un gràcil eix cap a les alçàries, com a rudiment d’una gestualitat cap a la ingravidesa que ens fa entendre l’ascensió com a icona augural de l’ànim de superació de  les vicissituds i els imbricats entrebancs de la vida. L’escala com a reafirmació de la reeixida trajectòria que mostra Mas Blanch i Jové com a celler de recent investidura. Dins la sala de tast ens sorprèn el sostre forjat de gotims de raïm i la diàfana llum filtrant-se a través de la transparència de la finestra que ens remet al més enllà des d’una mística expressió estàtica del temps ja que aquest sembla atardar-se al superar la distància amb l’exterior a través del vincle translúcid del vidre, estableix una dualitat entre la pacífica quiescència de l’exterior i el moviment interior contemplatiu que em porta a pensar en com la DO de Costers del  Segre passa per ser clarament un escenari de ficció, dolçor florida de varietats que moltes vegades poblen estatges i vinyes de cellers inconnexes i insegurs que tanquen files al voltant d’un discurs consignat de versos  lliures, sense cap mena de limitació o norma accentual, propiciant un simple garbuix de llenguatges i molts d’ells tendint cap una percepció de la naturalesa plena de conjectures. És obvi que estem davant d’una zona amb potencial, que posseeix una riquesa edafològica a tenir en compte i que concentra un bon nombre de cellers que atresoren els seus projectes, més o menys atractius, però també és on hi oroneja aquesta indeterminació afavorida per l’absolutisme normatiu que predica els excessos i afavoreix el desbordament.

Una mirada més atenta sobre la denominació permet descobrir petits reductes carregats de convicció i seny, i possibiliten la transfiguració de tantes vacil·lacions en ideals draconians nodrits d’orgull i  fe. Un d’ells és el celler Mas Blanch i Jové que rutila aplomades iniciatives dins de la denominació. La Sara Jové portaveu, tenaç i diligent responsable del celler familiar ens parla de com aquest és un homenatge a la terra, a la vida dedicada al camp, a les persones que celebren cada gest del cicle vital de la vinya, del ritme de les estacions i les inflorescències.

Aquesta zona de les garrigues ostenta un microclima curiós, es troba a 700 m d’alçària. els estius mostren una sorprenent elasticitat tèrmica que precipita els dies calorosos cap unes nits fresques. Les vinyes s’erigeixen damunt de sòls aspres, austers en matèria orgànica, argilosos-calcaris i dilatadament pedregosos que confereixen finesa d’aroma i certa lleugeresa als vins ideats des de la maduració òptima del raïm sense veure’s apressats per neguits industrials. Les veremes a Mas Blanch passen per la litúrgia de fer un meticulós seguiment i una acurada selecció dels gotims des de la vinya, activitat que voreja  la precisió quirúrgica a l’hora de collir i cal subratllar que les veremes no superen el 3500 per hectàrea.

La Sara, que mica en mica es converteix en la perfecta amfitriona, ens parla d’aspectes agronòmics i viticulturals com ara que els camps són llaurats amb moderació per tal de conservar íntegres els horitzons del sòl. També en destaca la poca pluviometria i en general fa menció de diferents aspectes de la caracterització hídrica de la zona i diferents valoracions heliotèrmiques com la bona ventilació que no deixa lloc a la malevolència del míldiu o l’oïdi. Porten a terme una viticultura respectuosa amb ensulfatats puntuals per corregir la clorosi provocada per la identitat calcària del sòl.

A totes aquestes simples pinzellades que intenten conformar una imatge aproximada de les pràctiques emprades pel celler cal afegir-hi que aquest llueix una instal·lació de plaques solars i un sistema de reciclatge d’aigües. La Sara ens explica que els seus productes, tot i no posseir el segell de la ccpae, que els retola com vins ecològics, aquests s’adapten perfectament a la normativa exigida per poder considerar-los com a tals. Després de la visita a les vinyes descobrim una novetat en estat embrionari que es gesta en un dels dipòsits d’acer inoxidable del celler: el primer rosat de Garnatxa negra i Syrah de Mas Blanch i Jové.

Pel que fa als vins negres l’anyada 2009 encara reposa incòlume fent la criança i sotmesa a un estat com d’animació suspesa o de Mesmerisme a través del magnetisme instigat per la fusta. Els vins els descobrim allitats en diferents tipus de barriques entre roure francès (Sylvain, Tourner i Radoux) i americà. Són conduïts per cadascun dels tipus de bota com paraules aïllades dins de la inventiva capriciosa d’aquesta fusta de torrat mitjà que suposa també una aportació dèbil d’aldehids furfurals derivats.

Al tastar aquests vins atàvics d’una anyada fantàstica podem entendre la vinculació i correspondència d’aquests amb seu el apel·latiu de Saó que expressa el connubi íntim amb el territori i comprèn com a significants perfecció i maduresa, d’aquí que la Sara ens parli del Saó Expressiu 2009: com “el més perfecte que hem fet al celler”. El  cupatge que dóna lloc al Saó Expressiu anyada rere anyada comprèn majoritàriament la Garnatxa negre (al voltant d’un 55 %), La Cabernet Sauvignon i l’Ull de Llebre. Un vi madur opípar de notes varietals com les de la Garnatxa Negra on hi predominen els fruits vermells madurs, les espècies dolces i aromes empireumàtics de cafè i cacau, els tanins arrodonits i intensos. La Cabernet Sauvignon no es veu malmesa per una maduració insuficient i atorga certa tannicitat juntament amb els aromes de cassis i mora. L’elegant ull de llebre deixa un constància de la seva presència amb la nota d’escorça de taronja  i confitura de pruna.

Saó expressiy def

El Saó blanc sorgit del most flor de vinyes de Macabeu de 15 anys obtingut per una delicada extracció amb premsa pneumàtica és un vi monovarietal d’aquesta varietat però que en properes anyades podria anar acompanyat de Garnatxa Blanca, i tràgicament rebem la notícia que es preveu la possible inclusió innecessària en un futur de la Viognier en el cupatge en futures anyades. És aquesta intenció un símptoma específic i aclaparador de que les patologies que atrofien al comú de la denominació segueixen actualitzant-se?. En el Saó Blanc 2010 que vàrem poder provar, les substàncies volàtils que es difonen al vi cedides per la fusta dibuixaven arestes gustatives, s’havien d’integrar al llarg del procés de maduració del vi dins d’aquests dipòsits durant 6 mesos. Es tracta d’un blanc amb un interessant treball amb lies que permet integrar les notes de fusta i fer més subtil l’aportació d’aquesta.

D’altra banda, el Saó Abrivat 2009 intenta trobar l’equilibri a través del balanç entre fusta nova i vella d’orígens francès i americà. Una pràctica d’anàlisi sensorial és poder tastar els vins que estan en plena criança i percebre les diferents categories de roure i com la capacitat expressiva d’aquest interacciona amb el líquid per juxtaposar-hi diferents perfils per a concloure en una paleta gustativa harmònica.  Va ser molt educatiu apreciar in situ com l’actitud d’aquests vins entra en consonància amb la fusta emprada i com se’ns permet apreciar les variables que aquesta allotja depenent de la tipologia que la singularitza. L’Abrivat és un vi que també lluita per trobar l’equilibri varietal ja que sota aquest nom que abriga la impetuositat i la valentia, hi conviuen la Cabernet Sauvignon, la Garnatxa Negra, la Merlot i l’Ull de Llebre.

Saó blanc

I Finalment tanca el catàleg de vins del celler  l’agradable i llaminer Petit Saó, un vi amb una criança de 8 mesos entre roure francès (40%) i americà (60%) el qual parteix d’un cupatge conformat per la Cabernet Sauvignon ,la Garnatxa Negra i finalment l’Ull de Llebre provinents de les finques L’esporgada, Els Llinars, El Pla d’en Mas, El Senill i Sant Joan.

Mas Blanch és un celler que no es veu empès per un pragmatisme entès en termes de consum on la capacitat d’aquest es troba per sobre de la capacitat de la vinyes, un celler que destil·la art i la visita d’aquest va sempre acompanyada per l’omnipresent manifestació del record i l’obra de Josep Guinovart, tant en les transparències, subtileses i insinuacions que de la seva mà vesteixen el celler, com les paraules de la gerent acompanyant-nos durant la contemplació del mural In Vino Veritas. L’obra està ubicada en la sala de tastos i consta d’una superfície amplament acolorida de tons locals que conformen una composició purament abstracta integrant una corrent subterrània i hermètica que connecta l’emoció amb un alfabet plàstic personal celebrant el concepte de terra, de sòl, que tradueix i abstreu essencialment conceptes tan complexes com terrer i la vinculació a aquest com aposta vital. És una obra on un pot entendre el mural com a finestra on s’albira el vinyar dins una cosmologia tridimensional que defuig allò efímer i evoca aquelles formes arquetípiques dels ceps entortolligats integrats en el centre de l’obra, que ens parlen de la mística tensió entre el pla terrestre i el solar.

L’art també ha inaugurat un nou espai en la ventosa vinya dels artistes que esdevé suport i llenç per a tots aquells que vulguin traduir, evocar o celebrar en termes artístics conceptes tals com la vinya i el vi. Josep Guinovart creia en els vins de la família Mas Blanch i Jové i va esdevenir impulsor del naixement del celler. Per  commemorar una amistat i com homenatge pòstum a aquest artista es va crear una edició limitada a 300 ampolles del Saó expressiu en format màgnum, anomenat en aquest cas Expressiu Guinovart , que neix de  la conjunció de dues botes molt concretes del cupatge que compren el vi d’alta gamma de la casa. Un vi que encara demana temps per arrodonir-se i oferir tot el seu potencial.

He arribat a la conclusió que Costers del Segre és una zona vitivinícola que marca efectivament un dimorfisme estructural inherent al seu discurs el qual justament s’ubica en el punt simètric on hi conflueixen dues tendències. Per una banda, l’atracció per l’equilibri i l’ascensió tortuosa, on hi fructifica l’embadocament per la perseverança i l’adhesió a unes veritats viscerals cap la terra, filosofia que embolcalla aquest celler de la Pobla de Cèrvoles propietat de la família Jové, que també abraça “la vinya dels artistes”, un homenatge amb il·lusió d’eternitat on el ressò del tràfec reposat de la vall esdevé concert espiritual. Per altra banda comparteix espai amb aquesta mentalitat emprenedora el revers merament financer, la baixada, on hi predomina la drecera, el dringar de l’embrutidora voracitat mercantil i on hi piafa el narcisisme i la dramatúrgia consumista.

 
banner ad

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

top