search
top

Agustí Torelló Mata, compromís qualitatiu

Una encesa eloqüència acompanya el tast dels seus caves Gran Reserva i Reserva Barrica. Aquests, delicats i mirífics, permeten apreciar la meravellosa habilitat que hi ha darrera d’ells. Els artífexs i responsables de caves com el Kripta o el Bayanus estimen de forma absoluta que la qualitat i valor d’un cava està subordinat a la suma de coneixement i experiència. El reconegut i a hores d’ara polèmic celler propugna amb obstinació la filiació a la filosofia que designa com a punt de partida per a l’elaboració d’un bon vi escumós l’excel·lència en la matèria primera de les varietats autòctones vinculades a la vinya vella, així com l’important i incontestable argument de lucidesa que suposa realitzar tot el procés de vinificació a la mateixa propietat per tal de copsar de forma òptima els recursos expressius de la Macabeu, la Xarel·lo, la Parellada o la Trepat (tot i que l’afirmació que resa en la l’etiqueta assenyalant que tota la trepat prové del Penedès crea suspicàcies).

En el transcurs del tast va sorgir el consegüent altercat acalorat que suposa entrar a debatre la polèmica sobre aquells productes perspicus de indeterminació emparats pel mateix indicatiu d’origen que provoquen en cavistes i elaboradors exemplars la sonora recusació d’aquests. Parlem de profitosos vins desencaterinats o entesos com l’expressió vinícola de la drecera en tant que no s’adscriuen a la vocació de fer vi, sinó que subscriuen un desideràtum descarnament mercantil. Aquesta lògica apel·lació i justificat ressentiment no amaga una lectura esquemàticament maniquea de la problemàtica, sinó que busca desembeinar aquest promiscu embardissat conceptual de marques que versen en el seu etiquetatge una superficialitat intrínseca i que alhora conviuen amb cellers que parteixen de la interpretació de la  vinya o de la curosa selecció dels seus fruits, ja que no és ni més ni menys que el fonament per a la vinificació. Topades i desacords que no fan sino que obrir fissures i problemes més substantius que s’han de segellar amb una autèntica alternativa. La necessitat d’algun tipus d’arbitri que posi ordre fa plantejar-nos qüestions relatives a la conveniència de definir una jerarquia, i ens força establir algun criteri que permeti identificar i diferenciar a aquesta proliferació que es postula en detriment d’aquells cellers que parteixen de forma primordial de la cura de la vinya i de la sensibilitat cap el procés de vinificació. Una polifonia de noms que quedi compresa definitivament en una específica concreció substantiva permetia fer ostensible a tothom quin és el paper exacte que amaga la marca concretament des del que resa a l’etiqueta, contemplant-hi aquelles subcategories que mesurin, titllin, higienitzin i ordenin aquesta pluralitat emmascarada o inquietant desordre de personalitat múltiple vigent dins de Cava. Sota aquesta DO perviu un obturat encanyissat de cellers inconnexes i insegurs que coincideixen en negar-nos amb un borrós argument comercial. Així trobem una proliferació marquista que complementa aquesta babilònica denominació de vegades desvirtuant-la amb ambages ridículs que amaguen productes simulats. En l’entarimat ideològic actual dins del cava hi reverbera aquella fira de vanitats on també trepes i pèrfids queden atapeïts sota un mateix nom.

Curiosa demanda la d’aquesta purga que ha d’ordenar el guió de la denominació Cava quan d’alguna manera ells mateixos no poden pas guardar intacte la seva vocació convençuda de cavistes, una filiació exclusiva a l’elaboració de cava sinó que aspiren a guanyar ara certa entitat per fer-se notar dins d’un espai plural de denominacions com ho és el Penedès passant  a ser un nou celler d’aquells que pateixen de l’hàbit, cada cop menys insòlit però enutjós per alguns que entenen que tal aposta amaga un esperit demoníac atès el desenllaç lamentable en que resolen d’aquests productes, de la ubiqüitat oferint uns vins tranquils lligats a la Do Penedès (Col·lecció de Terrers: Subirat Parent de la serralada prelitoral (composició litològica: arenites silíciques i pissarres), Xarel·lo de la depressió Penedès (composició litològica: argiles calcàries i rudites) i l’Aptià Macabeu arrelat a la serralada litoral, fermentat en barrica i criança amb les mares durant 6 mesos (composició litològica: graves i nòduls de calitx. El prestigi està en joc davant els ulls d’aquells que entenen tals inèrcies de cellers cavistes com una acció que amaga el ferm propòsit de provar d’alliçonar als elaboradors penedesencs amb la seva intrusió en el camp dels vins tranquils tantes vegades vilipendiats en boca dels arrenglats darrera el ball de bombolles.

Tot aquest debat va agafar protagonisme quan compartíem el tast amb en Agustí Torelló Mata, patriarca de la família d’una genealogia que prové d’una miscel·lània de professions  desvinculades del món del vi com ara sastres i músics. Ens explica com als anys 50 ens trobem en un moment en que s’havien de fixar certs continguts a partir dels rudiments del cava que s’elaborava sense una metodologia clara per tal de consolidar amb garanties un producte. L’Experiència adquirida per Agustí Torelló treballant com enòleg en altres caves (Marquès de Monistrol, Segura Viudas) li va permetre consolidar una forma de pensar i un vivaç esperit crític que transcendiria les deficiències tècniques.

La parvitat de coneixements d’aleshores i en general el balbuceig d’una inconsistent sistematització en la elaboració de l’escumós van incentivar la necessitat de fundar un laboratori d’anàlisi l’any 1953 com a utillatge essencial per a tota visió empírico-positivista, i a participar de la causa eficient que va permetre facilitar el canvi qualitatiu a través del domini i la precisió en tècniques que esdevindran profètiques en les dècades següents introduint una tradició rigorosa de compromís qualitatiu. El celler Agustí Torelló Mata pròpiament s’inscriu com a celler elaborador l’any 1993 incorporant com a producte el Kripta, tot i que ja s’elaborava des de l’any 1979 a Can Rossell, i amb ell es cultivarà la facultat ja establerta d’elaborar cava convertint-se en icona imaginatiu i sobretot sensitiu dins d’aquest tipus de vins.

Aquesta concepció més instrumental i tecnòcrata permet aconseguir un vi base de qualitat subsidiari d’un corpus programàtic que compren, entre d’altres iniciatives, estudis geològics per tal de concloure la composició del sòl i de com aquest exerceix de catalitzador fomentant i vehiculant sense incidir directament en la tipificació del seu sabor. Les subtils variacions en la composició edafològica doten a un mateix tipus de raïm de trets organolèptics diferenciats  tenint en compte aquell rudiment vitícola que ens diu com la composició física del sòl marca el desenvolupament radicular, descriu la capacitat de drenatge del medi i la retenció climàtica i, per altra banda la composició química d’aquest condiciona interaccions entre nutrients i vinya. L’aposta per la triada clàssica del cava en connubi amb la trepat conjuntament amb la gestió adient d’aquestes varietats autòctones, així com oferir assessorament i seguiment dels viticultors que faciliten raïm al celler, són condicions primordials que dibuixen un mapa conceptual bàsic constitutiu del projecte d’Agustí Torelló Mata, mesures i protocols que s’inclinen cap una summa cupiditas que s’ha de resoldre en un veritable sentiment de satisfacció cap el producte final. Tals productes, com per exemple el seu Gran Reserva, sintetitzen i apleguen tots aquests elements de creació que interactuen i es concreten en el que ve a ser un eucologi vinícola conformat per un curós procés de selecció de la matèria primera a vinificar, una matèria obtinguda de les 130Ha de vinyes on la mitjana d’edat de la vinya vella és de 30 anys mentre que la del cava Kripta és de més de 60 anys. L’ús imprescindible i la selecció de la vinya vella per tal de portar a terme la criança esdevenen una clara senyera del celler. Procurar el millor raïm a partir de la mínima intervenció humana per obtenir un vi base de qualitat i la meticulositat en aspectes de disseny i embolcall comercial del producte són la pedra angular del celler.

Com a matís fonamental per entendre l’origen dels caves Agustí Torelló Mata hem de conèixer pautes concretes d’ubicació i zonificació varietal; trobem un Macabeu ben conduit per a conformar el seu Reserva Barrica; un Xarel·lo robust, de bona acidesa assentat dins d’una zona més fèrtil i al qual se li practica la poda en verd; la Trepat i la Parellada desenvolupant-se sota l’efecte positiu d’una acusada oscil·lació climàtica entre dia i nit en vinyes situades a més alçada. Descobrim doncs com la viticultura esdevé una via causal per a definir un producte seriós. Les instal·lacions enològiques del celler subratllen el concepte d’eficiència. Sota cobert ens mostren 2 Premses pneumàtiques per encarar imprevistos i 38 dipòsits d’acer inoxidable situats a la intempèrie per tal de separar per varietats i vinyes. S’embotella tot a mitjans de febrer i març a partir d’un règim d’embotellament d’unes 4.000 ampolles l’hora i el producte es guarda a la Cava, instal·lació subterrània que es perllonga actualment per sota de les vinyes immediates que flanquegen al celler.

Les ampolles es rimen en gàbies metàl·liques per optimitzar les operacions de moviment, així com l’ús de la solució mecànica del gyropallet per portar a terme la fase del remogut  assolint així la fase de sedimentació de les lies resultants de la segona fermentació, solucions que  evidencien una visió pragmàtica del procés de l’elaboració. Ens sorprenen productes com el Bayanus embotellat en un envàs de 0.50 cl però on el vi hi fa la segona fermentació. Caves com el Kripta i l’embotellat com a Magnum fan la criança amb tap de suro.

Per finalitzar la visita al celler allotjat a mig camí entre les poblacions de Sant Sadurní i Sant Pere de Riudebitlles, el qual posseeix actualment una producció d’unes 550.000 ampolles l’any, vàrem tastar el seu Reserva Barrica amb un envelliment mínim de 2 anys sense adició de sucre on només s’hi percep el macabeu interpretat perquè aquest acabi expressant-se com si es tractés del cupatge de xarel·lo i parellada, combinant macabeu collit més verd i macabeu que madura en bóta de roure Tronçais durant quatre mesos amb contacte amb lies. El most que dóna fruit a aquest cava prové de tres vinyes seleccionades (vinya d’en Lluvari, Solana Ribalta i l’Obac d’en Palà). A Continuació el cava Brut Nature Gran Reserva provinent de les varietats clàssiques del cava de les millors parcel·les de vinyes de més de 30 anys, compren un macabeu de vinyes ubicades a la vessant litoral del Baix Penedès, Xarel·lo de la zona central i Parellada ubicada a 600m per damunt del nivell del mar.

Als seus productes sempre hi apareix ben visible l’anyada i la data de desgorjament rubricant així una tendència indispensable per fer ostensible al consumidor  informació necessària sobre el producte i la seva longevitat, confrontant així aquella cosmologia de desinformació programada, de rutines i protocol subreptici fonamentat en la confusió i d’altres automatismes que pretenien fer-nos creure que el cava queda incorruptible al marge de cinètiques que introdueixen desviacions qualitatives mentre resten ancorats en prestatgeries a l’espera de ser comercialitzats, prenent paciència fins a ser consumits.

agustí-torelló-mata fountain

 
banner ad

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

top