search
top

Mas Comtal, Gran Angular: Les microvinificacions experimentals 2010

Vins amens, vins que han sucumbit  a l’hàlit de llibertat, a mercè de la inspiració que les muses arenguen en aquest cas, per enardir estentòriament l’adaptació vinícola del principi parnassià de Gautier que desvinculava l’art de la moralitat castradora. Tardívols, aquests Grans Angulars,  al confiar l’ànima  a l’Incrocio com a ingredient,  en la seva integració, en la desfilada heterogènia que “lloa” a la  denominació d’origen Penedès, ja que més enllà de la vigília de la seva promoció comercial ja piafava orgullós  El Rocallís, el seu immediat referent. Però, tot i així, són uns productes abocats a la il·lusió, prou aptes  per revigoritzar la mescladissa idiosincràtica que ofrena en safata de plata el Penedès, tot i que en l’intent de convertir-se en un crit per desembotir un panorama carregat de convencions varietals previsibles, tal com explica l’argumentari de la gènesi d’aquest Grans Angulars, cau en una flagrant antinòmia conceptual. No neixen pas sense arrossegar amb ells la millor eina de promoció possible: la polèmica. Per uns, el lirisme que els singularitza, aquest pretext amb el qual es conceben els Gran Angular, la noció d’impertinent  llibertat amb la que  s’ha amanit i  confeccionat el suport teòric d’aquests vins és irritant. Per altres, la manca de raça, al sondejar la moral de l’hedonisme, els redueix a vins on preval la trivialitat al resoldre’s, en el cas del monovarietal d’incrocio, en una descripció tancada que asila  un retaule fruital on aspirem el codony, s’empelten les prunes mirabelle i es revelen la pera i el préssec. Brolla l’instint aromàtic de la varietat en una passejada agradable però que verbalitza un nas que transcorre dins l’espàstica monotonia de la fruita. El nas dolç promou la seva glopada, gesticula i persevera en les seves contorsions sensuals però, com a contrapartida, s’exhaureix la curiositat que inicialment pot despertar (obertament  instigada per la seva fonètica desacostumada?) l’interès que el presideix i ja no queden més acords per oferir. Un vi de contorns com una amalgama orgiàstica, d’aparença, amb alguna que altra particularitat, sense tensió, a banda de l’agitació i l’entusiasme inicial que la comunió fruital atorga, i d’una certa densitat en boca.

En el cas de la difusa combinació amb la Chardonnay i el pas per fusta, la varietat híbrida la trobem destituïda a ocupar l’estat d’alè, incapaç, ara, de sostreure’s de l’esquinçament d’una fusta eminent i pírrica, ja que el vi que en resulta es perfila  accentuant l’emasculació de les inquietuds varietals a favor de l’enfebrat catecisme de la criança. L’acidesa, que ens exhorta emfàticament a percebre la seva esforçada presència, sembla raonar el seu espai i la fusta condescendeix. Un vi, que simultàniament, reconeix  les afeccions i afectes de la denominació on s’integra ja que explícita l’intent de transcendir l’irrenunciable identitat cultural de Penedès determinada per la reivindicació institucionalitzada de la síndrome de l’acumulació compulsiva, que reconeix amb l’al·legat inconformista que expliciten els Gran Angular  la vesània culturalista de l’apinyament varietal, aportant-se a si mateix, a l’exercici de l’Incrocio com a alternativa.

Gran Angular 2010

 
banner ad

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

top