search
top

Les Singularitats d’Orto: La Carrerada 2010

La Carrerada,  nom del vi que, a banda de ser el topònim de la vinya on la varietat arrela, s’ha convertit en el correlat de les emocions que pot arribar a suscitar la Carinyena quan assoleix la suprema fortuna de trobar-se en mans com les de les persones que posen nom i cognoms al projecte d’Orto Vins.

En els darrers temps, tots aquells que es manifesten saciats dels vins que traspuen els dons de la impersonalitat han trobat a partir d’intenses prospeccions en els vins de Carinyena, com La Carrerada, el refugi adient on transmigrar-hi, on encaminar i acuitar-hi la seva deserció. Convertida en redemptora, la carinyena s’ha anat instaurant fins a fiançar-se com a creença, al generar un nombrós grapat d’acòlits al voltant de les seves possibilitats i aptituds per concertar uns valors, una mística distinció. La Carinyena ha perviscut entre la perspectiva de la  liquidació i el foment del seus prestigis, ultratjada i distingida.  Cap altra varietat exhibeix una estreta pertinença orgànica a una zona i sona tan profundament arrelada a la Península Ibèrica ja que el seu nom, sembla ser, confessa explícitament la seva procedència. Com a contrapartida, a la denominació de Carinyena, han aparegut altres sinònims com ara Mazuelo, Samsó, Caranyana que col·liguen sota el mateix fenotip, a partir d’una intenció eufemística per evitar la invocació de la població aragonesa del mateix nom.

Pertanyent a Josep Maria Jové, en aquesta vinya de 0’74 Ha, ubicada al terme d’El Masroig anomenada La Carrerada, es prodiguen exemples de Carinyena plantats entre els anys 1936 i 1956. Només ens cal observar la figura del vinífera retallada damunt d’uns sòls de panal dins un context geològic eminentment calcari per ser testimonis de la seva morfologia de port erecte, evidenciant aquell caràcter que descriu el sobrenom de “vara dura” que rep la planta. També hi podem reconèixer uns circells poderosos, així com els seus sarments ferms i vigorosos a l’igual que els prominents gotims piramidals compactes o semi-compactes i alats que subjectaran arribada l’hora. Seguint els  designis de fermesa que els sarments han assimilat plenament, tal com demostra la robusta lignificació d’aquests, tal circumstància o talent permet una òptima conducció en vas de la canòpia, però alhora també descobrim el seu revers negatiu en les zones ventoses, ja que tal com apunta Galet, els rams es fracturen fàcilment en primavera per l’acció del vent.  El seu caràcter rústic li confereix certa plasticitat que permet l’adaptació a diferents tipus de conducció (en vas, Guyot o Royat).

No hi ha varietat més mediterrània que la Carinyena, ja que les òptimes condicions climàtiques que requereix la seva maduració es concentren en l’arc que el mediterrani traça però aquesta sovint rep un tracte infamant al romandre emparrada en valls a mercè de les sobreproduccions que dilueixen els trets definitoris varietals forçant-la a  oferir uns vins a conseqüència d’aquest tracte que no oculten pas un inconvenient que s’explicita a partir d’un desaforat i torbador allau de tanins herbacis, així com d’una acidesa tan desplaent com colpidora i punible que no fa sinó que veus com la d’ Oz Clarke clamin amb determinació per l’única i justa expiació:  l’abolició del seu cultiu allà on el seus rendiments siguin immoderats o acotar les seves possibilitats de vinificació i només elaborar-la a partir de la maceració carbònica. La Carinyena al Montsant ha forjat el seu comportament i instints a partir del lligam afectiu que té amb una precisa atmosfera o amb un entorn fonamentat pels fastos del sol, pels juliols calorosos alleugerit per les traces del clima continental que jugula l’assot ardent de l’estiu amb uns hiverns més freds i la marinada refrenada pel perfil agrest i accidentat de l’entorn. Ens trobem amb una varietat subjecta a una brostada tardana i a una igualment remisa maduració que desplega uns raïms ovoïdals embolcallats per una pruïna mitjanament dura. Per a la seva producció la trobem habitualment empeltada damunt de Rupestris de Lot i el Berlandieri-Rupestris en aquelles zones, que tal com apunta Galet, són molt susceptibles de patir sequera estiuenca. Deixa de ser una varietat risible quan es sincronitza la contextura d’elements favorables per tal que la varietat pugui expressar-se en la ubicació i el grau magnífic d’exposició solar amen que aquest requisit harmonitzi amb altres factors permanents com el sòls pobres i ben drenats, calcaris o esquistosos i de baixa acidesa quan aquesta, pot per si sola, assolir una qualitat ambrosíaca que en absolut reclama l’adulteració de la mà de varietats millorants per ablanir-la o enllustrar-la.

La Carrerada

La Carrerada 2010 trobem embotellada la que pot ser la varietat meridional per excel·lència de la qual existeixen uns 25 clons aprovats. L’expressió de les Carinyenes esdevé tota una experiència variant de quan es troben sotmeses als mesoclimes globalment mediterranis integrant el mosaic de terres conreades i la vegetació natural. Ubicades en els terrenys típics de panal i de calcàries de la Terra Alta, confraternitzant amb els terrenys granítics i esquistosos de l’Empordà, sorgint d’una orografia accidentada de sòls de pissarres i gresos del priorat de històric que aglutina les poblacions de Poboleda, Torroja, Gratallops, Porrera, La Vilella Alta, Bellmunt del Priorat o damunt els substrats litològics ben diferents com els conglomerats oligocènics de la Morera del Montsant. El cas que ens ocupa és la de la Carinyena del Montsant, la perifèria del Priorat, reputada zona vinícola de caràcter més heterogeni a nivell de sòls. Aquí les vinyes es troben en terrenys més planers i fèrtils conformats generalment per sediments al·luvials, dins una tríada geològica força definida que aplega els sòls compactes d’identitat calcària, ornada per llims de les terrasses fluvials i còdols, així com també trobem de manera omnipresent en la perifèria de la DO Montsant el sòls fersialítics rogencs, derivats d’unes circumstàncies climàtiques marcades per l’aridesa que conjuguen un horitzó pobre en matèria orgànica amb un segon horitzó marcat per la presència d’argiles ferruginoses. Per altra banda, intervenen en la configuració d’aquesta triada pedològica les sorres granítiques que tant s’estilen a la zona de Falset i finalment les arxiconegudes pissarres silíciques.

La Carinyena, treballada com a monovarietal, acorrua un seguit de descriptors organolèptics, la qual malgrat no es mostra apressada per cap urgència per a l’hora de mostrar-se enflocada per aromes imminents, de posar en execució les seves profundes facultats, aquestes, això sí, van guspirejant abraçades al temps. En copa La Carrerada 2010 ens parla del seu potencial alcohòlic, de la seva acidesa, en definitiva d’una superba estructura i d’una profunda complexitat traçada per un seguici d’aromes especiats, de garriga acompanyats per la presència de la fruita de pinyol madura com la pruna, les baies picants, les mores, les cireres picotes o les groselles i acompanyada per notes de criança com les del pa i les ametlles torrades, la xocolata i un apunt de cuir derivades dels seus dotze mesos de repòs en roure francès. Un vi adient per aquells descreguts que entenen la Carinyena com una fórmula desgastada. Guardeu-vos d’imprecar contra ella.

 
banner ad

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

top