Banyuls Grand Cru Baillaury 2003
Darrera dels vins dolços del Rosselló, com ara dels magnífics Banyuls, del seu lent i plàcid tast ressonen els bells versos de Baudelaire: “El vi pot revestir la més bruta cofurna amb luxe prodigiós, i fa sorgir més d’un pòrtic de faula amb l’or del vapor roig que té, igual que un sol que es pon en cel ennuvolat”, sembla, doncs, que el vi encunya virtuts sobrenaturals que ens porten a considerar que tal ancestral elixir transcendeix el seu unilateral ofici de comparsa gastronòmica i arrela directament en altres deures exercint múltiples papers auxiliars com ara el de ser una formidable tipologia de clement consolamentum de finalitat terapèutica quan ja el nostre ànim ruïnós i nafrat de dolències d’índoles diverses considera fins i tot impúdic el fet de respirar. Així doncs, el vi, irreductible en totes les possibilitats que amaga, tanmateix esdevé un fecund embellidor de la realitat. Com sinó podem entendre que aquest sigui capaç d’afeblir les nostres afliccions, com si en el segon en que transcorre la seva glopada es cauteritzessin o s’amorosissin momentàniament tots els greuges i les nafres de la vida?
Més enllà de les propietats que podem descobrir en el vi de Banyuls cal parlar de la zona d’on aquest producte n’és patrimoni. Podem considerar el Rosselló, en general, una regió que amaga cert caràcter enigmàtic en tant que ha quedat ignorada com un trasto deslluït dins unes colossals golfes, relegada a ocupar un espai desafortunat i ombrívol a la cua sempre del batibull de províncies que integren la França vinícola. És doncs, des del meu punt de vista l’indret de la Catalunya Nord que, tot i reunir les circumstàncies idònies per obtenir uns meravellosos vins dolços, moltes vegades es veu guarnit amb els epítets que descriuen el Rosselló com el germà pobre d’eminents zones canonitzades com ho són Sauternes, Barsac o Monbazillac. Per aquest motiu els vins dolços que s’hi elaboren exsuden, tal com apunta Florence Hernández en el seu llibre les vins du soleil, cert caràcter ignot i secret. El Rosselló amaga doncs grans vins dolços com els Rivesaltes, els Maury i els Banyuls on la garnatxa és la varietat seminal, l’argamassa que els aglutina.
La plana del Rosselló és talment un amfiteatre al mediterrani on s’ajeu contemplant amb sensació de vertigen el Canigó a l’oest. S’obre a les Alberes al sud i al massís de les Corberes al nord. La vinya ocupa el sòls càlids i secs afavorits per l’índex d’hores d’insolació més important de tot el país, de tant en tant refrescat per la tramuntana i la marinada. La vinya impera hegemònica i evocativa, encorbada damunt la plana estenent-se com un tapís resseguint el litoral, s’alça pels turons i es solaça plàcida i gentil al voltant dels masos acolorits del to vermell dels maons que els conformen, convivint entre l’ametller, l’olivera el romaní i la lavanda. Aquí es produeixen el 90% dels vins dolços de França.
Aproximació emocional:
En els contraforts de les Alberes és allà on es situa la vinya de Banyuls, sotmesa a un clima mediterrani subhumit i dolç. La zona compren els municipis de Cotlliure, Port-Vendres, Banyuls i Cerbère. Les viníferes es troben arrelades damunt les fortes pendents esquistoses del càmbric, les quals s’ajeuen en una tronera contemplativa que guaita el mar o s’escolen esventrades cap a l’interior, com ara la Vall de Baullairy. Les Garnatxes i Carinyenes s’anuncien atrafegades amb la seva solitud, adaptades en terrasses des d’on dominen el mar, així com també trobem la més anecdòtica presència de varietats com la Cinsault i la Syrah. Recargolades, assegudes abillades d’un alè felí a l’arrelar-se perfilant-se a lloms del declivi tenaç d’un sòl ardent, ulcerat per l’erosió, semblen adolorir-se gestualment de les seves penes mudes. El terreny es guarneix d’un metall liquat, de fangs primigenis ara petrificats en un amuntegament voraginós d’ullals movedissos: els esquistos, prodigis de quietud, són el contrapunt serè als sons de l’onatge, a les frenètiques vestidures de la tramuntana, com herència litològica pretèrita s’ajeuen acomplint la prerrogativa de l’estatisme damunt bruns promontoris i vidriosos espurnegen quan el sol sondeja les seves vetes luminescents. La suggestiva epidermis col·luvial que, com didascàlies, esdevenen els indicis gràfics que venen a explicar-nos el caràcter dur i auster on la vinya, s’afana industriosament a brotar. Flanquejades per la irisada geometria de les feixes de pedra seca, on els sediments calcaris recamen amb la seva rutilant policromia l’estampa, perviuen les vinyes nuoses, saciades de l’aspror que segella la seva epidermis estriada, vastes de clivelles sense refinaments, motegen el paisatge amb els seus esquitxos de verdor engalanant les terrasses ara encintades per la trajectòria dels perseverants rajos solars. Unes Garnatxes que, talment, ens semblen abismades contemplant impàvides el cel, serpentegen esglaonades quan la llum incideix obliquament en elles, aclofades i en la seva erràtica verticalitat s’avenen dòcils a les seves abstretes idiosincràsies i al seu silenci claustral. Lluny, el ressò minvant i lànguid del Mediterrani. Un vector d’aire arrossega un fràgil teló de salabror esquinçat al mar que ve a conciliar-se amb la greu calidesa que es desprèn dels esquistos i que fa fluctuar l’ombra impresa dels ceps projectada damunt aquests desdibuixada, a mercè del flux fatigós dels vapors trèmuls d’escalfor, de la terbolesa sulfurosa que irradien i s’encrespa quan bull el sòl. Al declinar el dia les garnatxes atònites des del pedregar nu contemplen com el mar va enfosquint–se quan expira l’ànim candent de l’astre.
Breus dades enològiques:
. Vins dolços naturals: anomenats així perquè no hi ha addició de sucre en cap etapa en el procés d’elaboració. Les varietats que més s’estilen en aquest tipus de vins són la Moscat, les Garnatxes, la Malvasia i la Macabeu ja que es valora el seu alt contingut en sucres. El procés de vinificació es realitza dins els paràmetres de la normalitat, seguint el protocol habitual que s’empra per obtenir qualsevol vi sec. La diferència rau en què arribat un moment determinat del procés es paralitza la fermentació mitjançant l’addició d’alcohol neutre de vi (d’uns 96 graus) en una proporció calculada i adequada perquè el producte final adquireixi una graduació d’entre 15 i 16 graus. Aquesta operació es diu mutàge (emmudir). Tals beuratges posteriorment poden comercialitzar-se joves o bé que una llarga etapa d’envelliment oxidatiu presideixi la seva evolució. Dins aquesta denominació inclouríem els propis Banyuls, així com els Maury, el Moscat de Rivesaltes, els Madeira, els Portos.
. Vins naturalment dolços: a diferència de la tipologia anterior aquests són vins en els quals en el procés d’elaboració no hi ha addició d’alcohol ni aiguardent, ja que per procediments diversos els mostos que encapçalen i fonamenten la vinificació exhibeixen una molt alta concentració de sucres que ho fa innecessari . Aquesta concentració s’aconsegueix per diferents vies com ara la sobremaduració a la mateixa planta (és el cas del que anomenem veremes tardanes) o tanmateix s’assoleix aquest grau de concentració necessari gràcies a la deshidratació per acció del sol del raïm una vegada tallat (pansiment), en càmera càlida o en càmera fresca. La darrera via seria la concentració per congelació, on s’integren els delicats, rics i persistents eiswein (vins de gel o vins de glaç) obtinguts o bé per congelació natural per l’acció d’unes condicions meteorològiques molt precises així com també ha de ser precisa la temperatura dels raïms en el moment del premsat, o per la l’artificial anomenat crioextracció o crioconcentració, via que suposa un pas més en l’avenç cap a la innovació en la recerca de noves tipologies vins, expansió tecnològica dels preceptes enològics que fonamenten als eiswein tradicionals emprant una metodologia menys arriscada i menys vulnerable als imprevistos i capricis de la natura. Dins d’aquesta categorització s’encabeixen els vins de Tokay, els complicats Fondellols (Fondillón) Alicantins, els Spätlese, els Vins de Màlaga, el Vin Santo toscà, els Recioto, els Auslese, els Trockenbeerenauslese, els Sauternes, els Monbazillac.
Banyuls: un vi nascut a partir de la fascinació pel sol pur i virginal el qual decanta amb entusiasme la dolçor que del seu tors brolla fins als gotims. En el cas concret del vi que ens ocupa, superada l’etapa més convencional per l’obtenció de vins dolços naturals, després d’una llarga maceració, és criat en fusta o bé al celler o a sol i serena en bonbonnes per tal d’amplificar la seva evolució, de dotar de més dimensions al vi. El Banyuls tradicional té un color teula acompanyat d’uns aromes de fruita cuita, de prunes assecades i també exhala aromes torrefactes. Els Banyuls provinents d’assemblatges de diferents anyades embotellats joves que envelleixen en tancs sota un atmosfera controlada per un gas inert, a l’abric dels efectes de l‘oxigen, inhibint el procés d’oxidació, s’anomenen Rimages (productes altament maridables amb formatges o amb rebosteria a base de fruits vermells madurs).
· Banyuls Grand Cru: per ser titllats amb aquesta denominació el seu cupatge ha de conformar-se a partir d’un mínim d’un 75% de Garnatxa negra i la seva criança no pot ser inferior a 30 mesos. Són vins rics en alcohol i glicerina en els que hi resideix un torrent indeturable d’aromes complexes d’espècies i fruits secs (nous), cafè, perseveren en les notes de figa, on també hi podem constatar el tabac com un dels significants que igualment s’inscriu en el registre organolèptic d’aquests vins. Assumeixen amb elegància la presència de l’alcohol i s’estructuren a partir d’uns tanins equilibrats així com la presència del sucre, la dolçor, amplifica el seu volum en boca.
. Banyuls Baillaury 2003, Abbe Rous: elaborat a partir de vinyes velles de Garnatxa negra i gris. Ens trobem amb d’un vi ribet de color teula. Consuma el seu estret connubi amb una clara dicotomia antagònica al mostrar-se servil, lliurant-se a un nas on predomina la panera de fruits secs, la figa, la pruna, l’escorça de taronja així com la seva dolça entrega a la pinzellada dolça de cacau i completa l’espectre aromàtic complet amb l’apunt especiat del pas per fusta. Arribat el moment del seu tast gustatiu es mostra despòtic, exhibint-se com un Banyuls assequible però profund, orgullós i seductor, estructurat, persistent en boca i en el qual percebem uns elegants i fins tanins que rubrica un final empebrat.
És aquest vi del celler Abbe Rous tan recomanable que un cop assumim la dialèctica amb els gaudis que en ell hi convergeixen el seu tast ens apel·la amb la seva urgent demanda a evocar novament al poeta francès Baudelaire de tal manera que retornem a les seves conspíqües paraules: “Per no ser esclaus martiritzats del temps, embriagueu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plagui.”
Deixa un comentari