search
top

Retorn a Navàs: Celler Cal Music

Tornar a Navàs és continuar sota l’influx de l’optimisme. Aquest és un indret vinícola que ja podem descriure com d’esperit obert, on hi concorren persones que emprenen esforços totals per dotar d’un caràcter particular, o inclús suprem, els seus vins. Si ens acostem per aprofundir en la seva activitat se’ns revela un municipi posseïdor d’una superfície agrícola dedicada al cultiu de la vinya molt acotada, aquesta és força testimonial. Tal circumstància però permet petites produccions de vins d’una única parcel·la i l’experimentació amb les subtils diferències impartides als vins per les ínfimes variacions en la ubicació d’aquestes, copsar tots aquells girs sensorials i descripcions organolèptiques que al·ludeixen a les singularitats d’una finca respecta una altra ubicades a poc metres entre elles però que sempre deparen cert plaer estètic a l’espectador. Navàs es pronuncia, un cop més, com una població afecte a les peripècies enològiques, i encara despullada del ronsal del consell regulador més immediat, la qual ens confronta a un eixam interesantíssim de veus organitzades per noms en el fons dels quals  hi batega el dualisme exasperat entre els anhels i les exigències banals de la realitat.

Sembla que el paisatge arriba a coordinar la respiració en l’individu quan aquest es planta davant la torbadora quietud d’una tarda diàfana i freda en una vinya esquitxada de vastes roques antuvi precipitades per la intempèrie. Ens trobem amb en Martí Just i en Joan Fernández (ex regidor de món rural de l’ajuntament de Navàs, amb qui en Martí comparteix premisses i que tal com em comenten conjugaran esforços per tirar endavant una finca ubicada a Castelladral amb vistes a vinificar-ne el resultat) on s’alcen les vinyes de 80 anys de varietats barrejades com pedestals solitaris esgarrapats per primes estries on prosperen parasitaris brots vegetals que trenquen transversalment la monòtona aridesa granular d’unes pedres disseminades capriciosament per l’àmbit silenciós.

DSCF1139

Certa sensació d’encís, de màgia, acaba convertint-se en el comú denominador emocional o visual en els tres presents congregats en aquest precís indret que imbueix calma i serenor quan ens descobrim dialogant enmig d’unes vinyes  fiançades al terra, de retorçat ramatge, nuoses i venoses, rasurades de sarments, com cendrosos braços suplicants els quals, oberts en una abraçada estàtica, exhibeixen emparrades en rèplica catenària uns borrons que esperen atònits i despullats que faci palès l’adveniment de la brotació. En Martí Just en el seu paper d’artífex de vins que treballa dins el projecte de Cal Music, com ara el Nu entreroques, és la prova pragmàtica que darrera l’elaboració de tals productes els emmenen diferents significacions o múltiples predisposicions constitucionals a l’hora de desenvolupar-los però que al final conflueixen units en una significació correlativa, única: la il·lusió. D’aquest vi de sumoll, apassionat i interrogatori, podem extreure d’entrada que hi batega un propòsit que transcendeix la mera obtenció del plaer assequible, automàtic i fugisser de la notorietat més estèril imbuïda per la manca absoluta d’altres valors més nervats i constructius en què s’han entestat moltes iniciatives i que han determinat moltes voluntats dins el món del vi. Crec, per tant, que cellers com aquest esdevenen el punt d’inflexió radical en el catàleg de conceptes i principis que han atorgat els fonaments i han possibilitat la germinació d’una plèiade d’iniciatives vinícoles, les quals majoritàriament es remunten just abans de l’esclat de la crisi econòmica.

DSCF1138

L’antecedent que resumeix el camí d’en Martí no és pas el mateix reiterat fins a la nàusea emprès per aquell superàvit demencial d’empresaris de moral dubtosa, d’entitats col·lectives com ara la que aplega als apologistes del formigó, eminents figures de la faràndula, entre d’altres gremis que legitimen racionalment una predestinació biològica per l’avidesa crematística, quan conscients de les circumstàncies específiques que embolcallen el present s’insten a diversificar les seves inversions a través del negoci del vi. La definició i consecució efectiva de l’aposta vinícola  d’en Martí em fa pensar en què la substància simbòlica existent darrera els ideals que despullen les seves explicacions sobre els seus vins, sobre les passes que l’han conduït de la vinculació emotiva amb una parcel·la de vinya  fins el punt on ara es troba, és legítim aplicar la noció d’utòpica, tot i que la concreció material, la realitat palpable que descriuen vins tangibles com el Nu entreroques, el Mar blanc, etc, esdevenen uns atributs remotament conciliables amb l’adjectiu d’utòpic.

Evitant qualsevol simplificació provocativa, entenc que Cal Music si es caracteritza per alguna cosa, i això penso que es pot afirmar sense que tal asseveració amagui cap ombra o besllum d’equivocitat, és per haver trobat el mòbil per la seva fundació, la font a partir de la qual aconsegueix extreure la força i la inspiració motivadora, en la imbricació natural del seu artífex cap un entorn concret i no pas per ser fruit d’una estratagema falsària derivada d’un desplegament especulatiu de vegades motivat a mode d’esforç terminal per donar oxigen a unes rendes provinents d’altres negocis i que ja començaven a mostrar símptomes de decadència.

És important entendre, en la meva opinió, que allò que compendia la total deriva en la projecció d’un vi és quan el resultat final, allò què realment s’embotella és la convergència entre vi i personatge però articulada totalment en desequilibri diferenciat a favor de l’ego, de l’estampa:  quan el vi el trobem convertit en actiu, subsumint, com a prioritari dins la concatenació d’objectius, el reconeixement de la magnitud social del personatge de torn que hi ha al darrera. És molt gratificant ser testimoni de com aquí és formula, bevent dels postulats filosòfics sostinguts pels estoics, com ara Crisip de Solos el qual mantenia que en essència el bé equival a la bellesa. En certa manera aquí es desenvolupa una concepció de la moralitat consistent en l’honestedat com a primer traç  i com a testimoni de l’exercici d’aquesta honestedat que en Martí porta a terme. Atenent a aquest principi crec que allò que ja de per si ha esdevingut la finalitat són els propis els mitjans, uns mitjans constituïts a partir de la dialèctica entre un ideal moral i la bellesa que radica en la manera en què aconsegueix refractar la naturalesa de l’entorn fins aconseguir que incideixi concentrada dins la copa, per això aquells que hem trepitjat la vinya amb en Martí acollim com un sortilegi enciser de penetrant magnetisme  l’experiència, viscuda copa en mà, de l’absoluta transposició poètica del caràcter del paisatge la qual, a banda de suscitar en nosaltres la facultat d’entrega incondicional, ens fa veure com és de perceptible i manifesta la interconnexió emocional amb una varietat com la sumoll, la malvasia, el macabeu, o la influència directa d’aquest entorn motivada per la profunditat dels sentiments que invoca. Només cal una copa de vi per entendre com l’honestedat és allò que modula o infereix decisivament a l’hora de perfilar la identitat constitutiva que es destil·la de la trama argumental de l’aventura enològica vigent en la qual es troba immers en Martí Just.

DSCF1134

Tot plegat serveix com a fil conductor per allò que pretenc establir passant-t’hi de puntetes, que no és res més que la polèmica al voltant de com el vi s’ha convertit en un fons d’inversió sovint amagant una intenció especulativa, en un recurs usual que ha inspirat la fundació de molts cellers ja que existeix una evidència probatòria que aquests han estat concebuts, guiats merament per un objectiu volitiu que persegueix la feble celebritat, traçant un pont entre ells i l’assoliment de la notorietat. Aquesta realitat em permet concretar l’especificitat de la proposta vinícola que presenta Cal Music respecte de les altres formulacions detallades abans i que a mode de resum, venen a demostrar que moltes aventures vinícoles no són més que la transcripció mateixa de la necessitat, l’existència de les quals sovint denoten un caràcter forçós, simplement arribista, i que en la justificació ulterior dels valors que esgrimeixen ens remeten directament a aquella doctrina plenament inculcada dins una societat contemporània que s’explica en l’ús gairebé automàtic de subterfugis tributaris executats per tal de distreure l’aglutinació indecent de cabdal monetari, una constant aquesta que ha esdevingut un tropisme “natural” a l’abast de complexes capitalistes i demés grups inextricables constituïts per un intricat entramat jeràrquic els quals els mou un afany especulador i la necessitat de descobrir argúcies per tal d’emblanquinar els diners i que han convertit en estatut l’adquisició o fundació de cellers.

Aquesta actitud és suficient per explicar la magnitud de la bacanal  que ha desembocat en la dinàmica de parir cellers gairebé de manera incidental. En el cas que ens ocupa,  els arguments estructurals que fonamenten i dinamitzen la raó de ser d’aquest humil projecte que té la seva seu a el Mujal, són obvis, un cop comences a parlar amb en Martí Just i n’esdevenen la contrapartida, la discordant inèrcia en contrast amb aquella freda ambigüitat exhalada pels gèrmens fundacionals que conformen una bigarrada frondositat de cellers els quals parteixen d’una vocació protètica conduïts per persones que han reduït el seu llistat personal d’anhels vitals a un mateix mínim comú denominador: el sacrosant diner. Quan els diners es converteixen en una fantasia a la qual s’hi recorre de manera intencionada, deliberada, aquests  passen a ser empleats, tal com veiem en l’actualitat, com un valor moral per aquells individus que els mou la necessitat impertèrrita d’augmentar els guanys tot subrogant, de pas, a aquest interès altres deures que ens parlin més aviat de responsabilitat. Per tant, no ens sorprèn en absolut que molts projectes vinícoles hagin secundat la tesi d’abocar el més frenètic atletisme en l’esforç per supeditar tota sensibilitat al mer interès pecuniari.

Parlar amb en Martí és conversar amb un home convertit en custodi de la sensibilitat cap a la sumoll, de la catalogació de la vinya existent a la zona de Navàs (informació recollida en la seva pàgina web: www.sumoll.es). En definitiva, un home  que intenta conformar un llegat que busca ser i enunciar-se com una rèplica d’allò que mereix ser repetit destriat d’entre totes les possibilitats de la tradició heretada. Allò que emmena a en Martí és la necessitat d’engrandir la seva existència, d’adscriure-hi altres valors, més vinculats a la identitat, a l’intercanvi emocional amb el territori, a la correspondència afectiva entre les idiosincràsies del ritmes cíclics de la natura i l’atent tràfec humà per tal conformar la semiunió metafòrica entre aquesta natura amb el “jo” honest i sensible exterioritzat en uns vins meditats detingudament, plens de llibertat subjectiva i de tasques on hi consigna tota la seva paciència, valors els quals tots els elaboradors haurien d’aferrar-s’hi. Si hi ha alguna altra cosa  a afegir a tot allò que ja he dit i que defineixi o ajudi a possibilitar una descripció més precisa del projecte de Cal Music, i a la seva vocació activa en recuperar un vinyar per obtenir-ne d’aquest uns vins concrets, aquesta és la de proveir-se d’una enorme lucidesa, la justa i necessària que permet tenir desperta la consciència del vertigen en el qual transita el futur d’un celler en vies de consolidar-se plenament, de les responsabilitats i severs dispendis ineludibles (la pressió ordenancista dels diners que sotmet a les persones implicades en qualsevol tipus d’emprenedoria) que reglamenten minuciosament cada passa a donar dins d’aquest gremi. Aquesta lucidesa que implica tirar endavant l’acció generosa de preservar unes vinyes condemnades a l’oblit tot acceptant el conviure amb aquest vertigen que insufla l’acceptació de la responsabilitat en tota acció o decisió presa, ja que aquesta és la contrapartida necessària en l’exercici de la llibertat. Talment, com altres interessants projectes que estan agafant embranzida a Navàs, l’aposta d’en Martí Just, tal com ja he dit, es nodreix  d’incentius vinculats a un paisatge específic, a unes viníferes. Així doncs, en el cas del projecte que ens ocupa cal atorgar a aquest tipus d’iniciatives, per damunt de tot, un enorme respecte moral. Cal fer-ho al marge de que aquest parteixi de més o menys instrumental o precisió enològica i igualment deixant de banda el propi resultat a nivell del plaer suscitat i l’afany per veure acomplida l’explosió sensorial o organolèptica que puguin exhibir els seus vins i que aquests arribin a tenir una acceptació consensuada que celebri el seu potencial per complaure universalment al gruix de tastadors i consumidors.

DSCF1140

La interacció entre horitzons, l’assemblatge entre present i passat tracen el camí pel qual discorren aquests uns vins que ens interpel·len de manera íntima a cadascú de nosaltres, els benaurats que com jo hem gaudit del privilegi de poder tastar in situ, al bell mig de la Vinya Tremp, un sumoll premsat amb rapa i fermentat en un cup de pedra (de 200-300 litres) que ens remet directament a l’estampa natural immediata, el qual descobrim convertit en mitjà capaç d’aprehendre la realitat i comunicar-nos dades sobre aquesta, sobre aquella vinya adaptada fins i tot en els escadussers espais cedits entre una  amalgama rústega de perfils opacs de roca que ens envolta, contundents formes calcàries abraçades a la gravetat mil·lenària. Quin caràcter el seu!  És un sumoll que sembla envanir-se conscient de les aptituds que aglutina i que faculten la seva designació com emissari de les peculiaritats de l’indret d’on prové. Aquesta allau de sensacions que infon ens és donat sota aquesta precisa condició: cal abocar-nos en la tasca meravellosa de descobrir en primera persona aquest paisatge de vinya (ubicada en uns costers als voltants de Navàs a 475 m i orientació sud-oest). Trepitjant el terreny on neix el vi de sumoll que ara s’engrana a la nostra boca, el qual podem tastar en virtut del gest atent del Martí que amb previsió de la meva visita s’ha cuidat de portar una ampolla i copes, s’emfatitzen la multiplicitat de dimensions que aplega: encunya un seguit successiu de sensacions diferents vinclades a significats tals com la responsabilitat o el convenciment. En les subtileses  que tal vi amaga arrela la capacitat de transmutació doncs és sumoll dotat amb la capacitat d’invertir el valor de signe negatiu que estigmatitzava a tal varietat. En ell hi mormola a mode d’al·legoria l’herència llunyana i, tal com he esmentat, s’amplifica el reconeixement dels valors simbòlics i identitaris d’un paratge concret. En ell hi podem discernir l’existència d’una sort de continuïtat entre nosaltres i la natura convertida en un element que faculta la inèrcia creadora.

DSCF1131

Tot això em semblà perfectament verificable a través de la copa quan el sumoll Nu entreroques s’arremolina dins ella, concatenant un seguit de sensacions agrupades en substantivacions descriptives, sensacions gustatives que evoquen il·lusòriament altres imatges com ara el salvatgisme, l’autenticitat, a banda de l’aspror eruginosa i esbós del matollar, l’arrel, la soca rovinosa i l’argila. Pot arribar a ser tan vasta la multiplicitat de sensacions a partir de les quals se’ns pot enunciar aquest vi, ja que pot anar de l’arravatament a no suscitar en absolut d’entrada l’aprovació automàtica, de vorejar esquivament l’entusiasme fins a trobar la incertesa, de considerar-lo un vi actual, contemporani, però que a la vegada tal producte podria no adreçar-se al gust d’aquell moment concret passant a ser un beuratge divorciat de la seva època. Podrà arribar a convèncer o no, però allò que si que conté és una proposta teorètica que ens posa de manifest que  l’admissió, aquella total acceptació que reservem per uns vins concrets, els nostres vins canònics, va mudant a mesura que també canvien les nostres convencions. L’oscil·lació ostensible entre l’aprovació i el rebuig, la simple conformitat o l’unànime lloança ho trobem convocat en la retòrica autònoma que celebra el triomf de l’empenta subjectiva i dóna veu al projecte vinícola d’un concís i lacònic Martí Just, un enginyer  al qual se li pot aplicar la màxima de: “donar valor a les coses, no pas pel què valen, sinó per allò que signifiquen”

Just quan comença a insinuar-se cobrant forma el crepuscle rogenc en una tarda hivernal, estenent un tapís ombrívol que allargassa les siluetes dels ceps de formes flamígeres que decauen en decúbit damunt dels sòls poc profunds, terciaris de gresos, margues, limonites, sorrencs i argilosos que ara trepitgem, parlem de tot el què ateny a la vinya pròpiament. Aprofundim en temes com ara el tipus de viticultura practicada, a aquest respecte en Martí detalla que es tracte de viticultura ecològica i que només s’empren tractaments de sofre i de coure. La verema que donarà peu a vins com el Cub entreroques, l’Entreroques o el Nu entreroques es realitza de manera manual en caixes de 20kg recobertes amb panys de cotó que com a barrera profilàctica serveixen per evitar el contacte directe entre el raïm i el plàstic amb que s’han fabricat les caixes. En aquest punt de la nostra conversa van ajuntant-se altres dades, destaca que l’any 2014 va haver-hi molt poca producció, es van obtenir d’uns 800 ceps unes 150 ampolles.

Altres productes que donen crèdit a Cal Music

Macabeu (2015): cal mirar detingudament el potencial de la macabeu en aquesta zona ja que en ella podria intentar arrelar-hi també part de la identitat del Bages. El vi es mostra vacil·lant d’acidesa, desvagat a l’hora d’expressar-se aromàticament en un principi. En nas emfatitza  el caràcter floral, posteriorment hi espurnegen reminiscències especiades cedides pel pas per la fusta de castanyer la qual pregona les ametlles. Cert caràcter salí ens sorprèn com a  fonament sensorial d’aquest macabeu el qual es mostra fecund pel que fa al seu volum en boca, ondulant quan broda voluptuositat i timidesa.

Mar blanc (2014): elaborat a partir de les varietats malvasia i pansera. descobreixo un vi de carn i ossos fruit de les limitacions instrumentals que pateix un celler humil i per això no persegueix l’estèril impecabilitat dels vins més subjectes a l’academicisme de la tècnica dotada de tots els mitjans i gràcies ni demés argúcies de laboratori. Un vi d’ integritat natural, que neix de la mixtura entre part de la verema collida més verda i una altra part collida més madura. Conjuga la fruita blanca i el registre floral. Aquest vi candorós, íntegre i cordial vessa originalitat, es delecta en exhibir-se com un producte certament peculiar que conjuga la fruita blanca amb el registre floral. Mostra una electritzant i evocadora vitalitat, en ell s’evidencia una evocadora instrumentació organolèptica la qual aplega les notes de flors blanques damunt de les quals s’hi recolza harmònicament un apunt resinós, de pi. Les diferents manifestacions sensibles que manen del Mar blanc es suturen i es confonen en una agradable organicitat. La pansera, o vinyater, és una varietat tradicional de raïm de taula de la zona del Bages, el fet de que el seu ús s’està consumant en nombrosos cupatges permet testimoniar l’interès creixent en les seves possibilitats. Es tracta d’una varietat blanca la qual rep el seu nom degut a que els seus gotims distribuïen els raïm de forma no apinyada, tret aquest que afavoria el procés de pansiment sense que aquests es podrissin.

El cas de la malvasia és igualment interessant en el cas específic del Bages ja que segons sembla la denominació de malvasia descriu a tota aquella varietat que presenta un gotim on els raïms pengen separats, esparsos, sense apinyament. Al Bages s’hi concentren un bon nombre de malvasies com ara la de Manresa, la de Navàs o la de Balsareny, la qual segons apunten estudis genètics realitzats, sota aquesta denominació s’amaga la garganega definitòria del Vèneto i que encapçala la recepta clàssica dels vins blancs de la  mediocre i maltractada DOC Soave. El cas de la Malvasia que cultiva en Martí sembla ser que no es correspon amb aquesta associació amb tal varietat italiana. Estem doncs davant d’una varietat d’expressió variable que pot oscil·lar depenent dels rendiments, de la conducció de la canòpia i de l’exposició dels raïms, dels superflus aromes que recorden a la poma, rubricats per una marcada acidesa, mentre que arrel de la més fecunda unió entre la varietat i una agricultura més sensible, el manifest aromàtic de la Malvasia es veu ennoblit per notes més madures amb records de fruita més exòtica com el meló, l’aranja,  la pera  o a aquesta l’alternança aromàtica fins i tot s’hi afegeixen les notes d’ametlles.

En el catàleg del celler també trobem altres vins com el Torrent de la Roca, un producte elaborat amb garnatxa de 30 anys provinent de la vinya argilosa dels Gamisans a 365 metres d’alçada, a la zona de Galera, un rosat dens, envermellit, amb vívides notes d’alfàbrega i cireres del qual n’elabora unes 120 ampolles (anyada 2014).

Conèixer els vins que es fan al petit nucli del Mujal, és veure el vi a través dels ulls nous de varietats com la malvasia singular que cultiva en Martí, de la sumoll, de la pansera, de beuratges que esdevenen prismes dotats amb el geni de captar un paratge que ofereix l’agradabilitat en tota la seva gradació cromàtica, vinyes recuperades, tines de pedra, vegetació i també silenci.

DSCF1143

 
banner ad

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

top