Mulet Viticultors
Ahir quan ja queia la tarda en Pep Mulet, viticultor natural, sensible i inquiet, adepte i instigador de la comunicació desinhibida del vi, em mostrà davant d’un sol crepuscular esquinçat per vapors porpres que clausuraven el dia, el seu vinyar de vells macabeus.
Vam caminar fins el punt exacte on acaba el tros on hi consagra el seu temps. Ens vam aturar allà on immediatament comença la vinya aliena sense cap element de transició entre una i l’altra a excepció de les argiles decolorides que tenyien de lividesa la vinya del veí.
La divisòria que separa ambdós camps de ceps era ostensible. Aquella que malvenen el seu raïm a Freixenet està conformada per sòls inerts, impermeables, deserts de la cobertura vegetal entre el traçat fileres que organitzen unes vinyes arrenglades i conduïdes pels manaments de la producció.
El contrast és paorós a banda de ser evident. Confrontant aquesta parcel·la cadavèrica irromp un tapís reverdit de vitalitat perfectament distingible en el vessant dret de la fotografia. És un paisatge agrícola bullent de vida.
En Pep és l’expressió de la inquietud, del neguit per integrar tota la seva sensibilitat a la seva vocació de viticultor. Ara es troba en un moment estimulant de descoberta estudiant a Steiner, Jolie i Thun, obnubilat d’admiració pel projecte vinícola de Pierre Overnoy.
Tot trepitjant la vinya a la Torreta dels Bous m’explicava com dedica la seva vida a aprofundir en els preceptes biodinàmics per revertir els efectes d’anys de viticultura convencional basada en l’ús de sistèmics.
Dels fruits sorgits n’elabora monovarietals en la línia dels intrèpids vins naturals, els quals trobo adientment definits per les paraules d’Isabel Legeron quan ens recorda que aquests són la celebració de la vida en la seva versió més pura.
Deixa un comentari