Le Coq de Pallus 2018
El Loire com a zona vinícola ha jugat un paper discret; sovint passa desapercebuda a l’ombra dels reputats productes sorgits de Burdeus, de la Borgonya entre d’altres. Els seus prestigis identitaris acostumen a satisfer més aviat el sentit de la vista que no pas aquells altres conforts basats en ancorar-hi el morro i flairar amb delit. Normalment el gruix de la població ignora la intensitat cítrica salivadora i el refinament dels muscadet o l’alè exòtic i herbaci d’un Pouilly Fumé.
El Loire majoritàriament enlluerna pel fet de posseir un patrimoni arquitectural basat en castells idíl·lics que esdevenen font inexhaurible d’estimulació imaginativa a l’hora d’intentar recrear les depravades fantasies oferides per de Sade, o per nodrir d’inspiració a l’amant dels traços ràpids i l’acurat ús de la perspectiva del dibuixant d’esbossos captats a cop d’impressió. A banda de l’eixam de sumptuoses torres de sostres cònics, i merlets decorats, esquitxades al llarg de la vall, el ‘jardí de França’ ofereix un ventall de vins blancs molt interessants a partir de sauvignon blanc, meló de Bourgogne tal com ja he dit, però igualment estimables ho són aquells beuratges tocats de gran distinció elaborats a partir de la chenin blanc.
D’aquesta última vinífera esmentada originària de la zona central del Loire en podem dir que els estudis ampelogràfia l’integren dins de l’eco-geogrup de les Messile. Segons assenyala Vouillamoz, la chenin esdevé molt probablement germana de la trousseau i de la sauvignon blanc; igualment presenta un vincle de descendència amb la savagnin convertint a la chenin en un oncle o tieta del cabernet sauvignon. Dotada amb la virtut de la versatilitat, concentra una personalitat bifront en conjugar el registre atlàntic i continental simultàniament. Assoleix el grau d’emblemàtica a Anjou, a Saumur, a Touraine, atorgant tipicitat a grans vins d’aquesta zona del centre de França.
La chenin ha viatjat audaçment des de les fredes valls fluvials del centre de França: el seu traç ens porta per Vouvray (Touraine), Coteaux-du-Layon (Faye d’Anjou, Beaulieu-sur-Layon, Rochefort-sur-Loire, Saint-Aubin-de-Luigné, Saint-Lambert-du-Lattay i Rablay-sur-Layon) Montlouis, Bonnezeaux, Savennières, Saumur o Chinon traçant tot l’espectre possible en termes de concentració de sucres residuals. Pels pràcticament inèdits vins blancs d’Estaing i d’Entraygues et du Fel, fins a participar en la producció d’entreteniments vínics als Estats Units on el seu caràcter acostuma a empal·lidir quan la trobem emprada en l’elaboració de vins barats lleugerament edulcorats i sotmesa a alts rendiments a Fresno, Madera, Kern o a Texas on no inspira cap espurna d’emoció. En algunes zones d’aquelles contrades annexes a la península de Califòrnia (al xafogós Central Valley) la seva personalitat va esvaint-se; el perfil ple d’atractius que posseeix es dilueix colgat sota del poc ressò varietal que traspuen els vins produits en aquests emplaçaments. Val a dir que també s’estén al llarg d’unes 200 Ha per la zona de Washington on dóna llum a magnífics vins de verema tardana. Per altra banda i per finiquitar part del seu dilatat periple, s’ha investit en la varietat reina dels vins de Sudàfrica (les zones de Stellenbosch i Swartland han apostat per obtenir vins de qualitat a partir de vinya vella de chenin) pel que fa a l’extensió del seu cultiu on es difon comercialment sota el nom de Steen o Vaalblaar Stein.
Reprenent el viatge de tornada a França, aterrem a Chinon, zona on s’hi associa més aviat el cabernet franc de la mateixa manera que esdevé preeminent en poblacions veïnes com Bourgueil i Saint-Nicholas-de-Bourgueil.
Considerant aquesta realitat, esdevé una troballa fenomenal tenir la possibilitat de atresorar una ampolla de chenin provinent d’aquest emplaçament vinícola, puix només un 1% dels vins són elaborats en verge en aquest punt de la vall on la població s’emmiralla al riu Vienne, afluent del Loire. Ambdós rius a banda de modelar el paisatge també sumen sinergies per crear un efecte atemperant en el vinyar.
La sort que ha acompanyat a la chenin blanc en el punt geogràfic on neix aquest Le Coq de Pallus, sembla que en certa manera hi ressoni la pobra retribució que en termes encomiàstics se li han dedicat a l’humanista François Rabelais, almenys pel que fa en el nostre país. El lliurepensador francès igualment vinculat al Loire i més concretament a chinon per naixença i ambaixador cultural d’aquesta població, reiteradament s’ha vist tipificat com un dels autors que certament engreixen allò que anomenem literatura universal però, això sí, ocupant una de les càtedres de l’Olimp dels menystinguts, dels oblidats, i a la llum d’aquestes consideracions sobre el seu llegat literari també se l’hi ha escatimat l’epítet d’apreciat. La varietat blanca que ens ocupa, tan celebrada a Vouvray o Quarts de Chaume on assoleix el grau de sublim, hi té una presència testimonial i igualment poc llorejada a Chinon.
A Cravant-les-coteaux és on Bertrand Sourdais, en la seva aposta per arraconar la predisposició mandrosa en el cultiu de la vinya que traspua l’agricultura basada en l’ús de química i sistèmics, s’encomana a altres principis viticulturals seguint la sendera de la biodinàmica i el sobreafegit esforç que implica entregar-se a l’ètica agronòmica orgànica basada en l’antroposofia d’Steiner. En aquest municipi a tocar de Chinon, el viticultor damunt dit, conserva i explota una terrassa ubicada a mitjana alçada de la carena que aplega les parcel·les que integren el domain de Pallus. Aquí neix Le Coq de Pallus i Bertrand n’és el corifeu en aquesta aventura de copsar tot allò que de bon grat i en les circumstàncies adients i precises pot arribar a expressar la chenin blanc en aquestes coordenades precises. Hem de tenir clar que ens trobem davant d’una varietat fèrtil i vigorosa, de rendiments variables que aquí arrela en sòls argilo-calcaris però que tanmateix veurà minvades les seves ànsies productives en mans de les malures (oïdi, putrefacció grisa, eutipiosi) davant de les quals es mostra molt susceptible a patir-ne els efectes. Les seves fulles llueixen unes petjades bronzines i juntament amb uns gotims mitjans, cònics ornamentats amb un o dos alerons, conformen la canòpia.
D’aquesta vinífera, altrament anomenada Pineau de la Loire, en sabem que posseeix una gran capacitat per catalitzar i expressar el terrer; per transferir a la copa els sòls on es nodreix i el clima al qual està sotmesa, factors tots ells que regiran els temperaments dels profuctes que en resulten.
S’obtenen uns vins revestits de suavitat que quan són joves s’hi abat una punyent i obstinada acidesa, es comunica a partir d’unes fiblades d’una fornida acidesa que recula enervant-se a mesura que aquests maduren. La puixança del màlic en boca ens establirà certa associació sensorial amb els records de pomes verdes que despunten en nas.
Protagonista dels escumosos de Vouvray, dels Crémant de Loire i aportant un rol secundari al costa de la mauzac en el Blanquette de Limoux (Méthode champenoise) i en el Crémant de Limoux.
Organolèpticament, a banda de la nota afruitada de pruna verda, igualment hi fan acte de presència els records de palla humida, de lanolina i el terciari de sàndal. També exhala notes d’aranja, de mandarines i un perfil floral (acàcia, camamilla, til·ler, citronella) que conjura altres impressions en boca depenent dels sòls amb els quals aquesta es confabula per expressar-se. Podem descobrir-la per una banda, indolent i lleugera, portada per aromes càlids, quan la trobem matisada per sòls sorrencs, o per l’altra, es prodiga amb una constitució més plena, amb més volum, intensa i evocadora invocant la mel i les fruites confitades depenent del grau de maduració del raïm en el moment ser veremat.
En aquest límpid, pur i encisador Le Coq de Pallus, del qual se n’elaboren entre 500 a 800 ampolles, hi descobrirem una acidesa predominant, un caràcter orgullós que denota certa exemplaritat, es dilata per la llengua i el paladar exhibint una enorme vitalitat. Sense arribar a ser l’apoteosi de la chenin blanc, no deixa però de generar interès un cop oberta l’ampolla.
Postdata:
A Catalunya aquesta varietat té un cultiu pràcticament verge. Podem arriscar-nos a conjecturar que s’ha importat per a fonamentar la minuciosa teoria dels cupatges a partir d’un modelatge certament colorista però igualment superficial. Per tant un cop més ens trobem una varietat francesa conreada, no amb el desfici amb què retrunyen per arreu altres varietats importades més populars però contribuint a eixamplar el catàleg varietal vingut d’ací i d’allà. A simple vista podem admetre com a vàlida aquesta afirmació, però això no treu en cap cas que la camaleònica, mal·leable i diversa chenin també és possible que la trobem en versió monovarietal en vins com l’insigne La Calma (Can Ràfols dels Caus), un vi notable i excèntric del qual sovint se n’ha subratllat les seves capacitats excepcionals per transmetre el paisatge del Garraf; el Tuets del Celler Tuets ubicat a Pont d’Armentera, el Metamorphika del celler Costador on la trobem fermentada en àmfora, el prioratí Va de Bòlid, projecte a Torroja de Priorat l’artífex del qual és Cristian Francès (amb aquest vi concret considero que potser s’ha teixit en excés la tela del deliri), o Els Bassots d’Escoda-Sanahuja a la Conca de Barberà.
Deixa un comentari