Vins Importats: Gewürztraminer
D’esperit ardent i aromàticament sumptuosa, la Gewürztraminer és una varietat que obeeix al seu caràcter poderós i decidit. Pel que fa a la seva genealogia sembla que està totalment acceptada aquella convenció sobre la seva procedència primigènia que li confereix un passat que ens parla de certa correspondència genètica entre aquesta i la Traminer Blanca o Savagnin blanc (s’estila a la zona del Jura per produir-ne els il·lustríssims Vin Jaune), varietat oriünda d’una localitat de la zona d’Alto Adige, del Tirol Italià, anomenada Tramin la qual posseïa una variant acolorida d’un rogenc esmorteït que era comunament anomenada Fleischweiner i que al s. XVI va ser introduïda a Alemanya on va passar a ser coneguda com a Traminer Rother. Segons apunta Galet en la zona de Pflaz (Palatinat) la selecció varietal va donar peu a una bisecció que tipificava dues possibilitats de varietals diferents, per un costat el Savagnin Rosat que no evoca l’aroma de mesc anomenada també Heiligensteiner Klevner, i per altra, el Gewürztraminer per assenyalar la variant de la traminer marcada aromàticament pel mesc i les notes especiades que fou introduïda a l’Alsàcia després 1870. Aquest s’integra dins del grup de varietats que es destaquen per deure el seu registre olfactiu a unes substàncies complexes els quals es troben majoritàriament en la pellofa i que esdevenen odorants quan estan presents en la seva forma volàtil i que aporten aromes de caràcter floral anomenades Terpens. Els terpens estan associats essencialment les aromes primàries o varietals que mantenen la seva presència incòlume després de la fermentació i el contingut d’aquest és desigual entre les varietats. La Gewürztraminer presenta una eloqüent afició exhibicionista no exempta d’una desmesurada pedanteria en oferir amb cada flairada una exposició llibertina de peònia, fruites exòtiques i espècies, i per damunt de tot un amor emfàtic per l’aroma de rosa que inocula als nostres apèndixs olfactius. Podem concloure que ella és un altre exemple de referència varietal que ha aterrat al nostre país amb la voluntat d’engreixar el llistat de viníferes que alimenten la rutina de la peregrinació varietal. Raïm de naturalesa vigorosa la qual sotmesa a alts rendiments tendeix a oferir vins desequilibrats. L’avidesa per produccions excessives i rendiments tenen una correlació directa, són inversament proporcionals a la consecució del seu perfum (Oz Clarke dixit). La Gewürztraminer és de brostada precoç, a la qual les altes temperatures no li són propícies ja que l’aboquen a una maduració precipitada. Per una banda aquesta circumstància li permet la concentració de sucres suficient, però per l’altra apareix el seu immediat revers contraproduent al no permetre-li l’assoliment de la maduració fisiològica. Més enllà d’aquesta idiosincràsia mostra una marcada sensibilitat a diverses malalties com l’oïdi. De gotims troncocònics i raïms petits ovoides d’un color rosat clar. Estén la seva reputació per tot el món a partir tant de vins dolços com secs. Entusiàsticament encegadora i agradablement sobtada a escala organolèptica impera la convicció que la gewürztraminer assumeix el seu gran potencial en nas, val a dir que es tracta d’un nas singular, i aquells diletants dels anomenats ‘vins de mocador’ que els mena l’obediència a l’artifici, i a parts iguals els empeny una naturalesa acomodatícia que els permet un fàcil i efusiu emmotllament, més o menys frívol, a tot allò que sona exòtic, han trobat en aquesta varietat un recurs per saciar-se, de la mateixa manera que en el perfil sofisticat, exclusiu i exuberant que aquesta ostenta hi amaguen la projecció narcisista de la seva personalitat.
I ja que de l’Alsàcia parlem i que tenim al davant la varietat que millor encarna aquesta zona vinícola- amb perdó de la riesling, la muscat o la pinot gris- trobo en el majestuós vi biodinàmic que elabora Jean Christophe Bott en el seu celler ubicat a la població de Blebenheimn un magnífic i esplendorós exemple de l’expressió de la Gewürztraminer arrelada a les seves genuïnes latituds. Prové d’una parcel·la catalogada de Gran Cru anomenada Sonnenglanz, d’entre 220 a 270 metres d’altitud i acomodada en sòls de l’Oligocè basats en una composició a base de conglomerats i margues. Elaborat en el grau de dolçor que se’n deriva de la collita sobremadurada, el seu nas exhala una miríada fastuosa d’aromes on treuen el cap el pa d’espècies, l’albercoc i la fruita tropical; en la seva aromàtica posada en escena també hi participen les flors. Ja en la fase gustativa, la seva boca s’estén a voluntat i escampa lleures notes fumades que s’aferren en un postgust assaonat per la mel.
Deixa un comentari